L'agost va entrar al pis. Sabia que l'home a qui havia pagat 600 euros per la clau de l'immoble no n'era el propietari, però estava en una situació desesperada i podia respirar una mica més tranquil·la. «Em va dir que era d'un banc, però que si algun dia arribaven a saber que hi estava vivint, em farien un lloguer social a un preu mòdic que podria pagar. Sóc conscient que em van ensarronar, però buscava urgentment un lloc on viure», explica una dona de 42 anys -que vol conservar l'anonimat, que va ser enganyada per membres de la banda.

Per a aquesta dona, que ha viscut gairebé tota la vida a Manresa, trobar un nou sostre amb certes garanties de poder-hi estar permanentment era important. El que no sabia era que el pis tenia propietari, i quan aquest se'n va assabentar la va denunciar. A part, el pis està en mal estat i no reuneix les condicions d'habitabilitat, ja que fins i tot hi ha bigues amb tèrmits.

«Anteriorment ja havia viscut uns mesos en un habitatge okupat, però vull que em trobin un pis que pugui pagar. Cobro menys de 500 euros per la Renda Mínima i si vull llogar un pis em diuen que no puc perquè no tinc una nòmina. Tinc familiars que viuen amb mi. Vaig perdre la feina fa prop de tres anys i vaig haver de deixar el pis on estava perquè no en podia pagar el lloguer. A l'Ajuntament em diuen que no em poden adjudicar un habitatge social perquè la meva situació, segons Serveis Socials, no és extrema», es lamenta. El dia 30 de gener ha de lliurar les claus al propietari del pis. Va ser l'acord per no anar a judici. Però la dona encara no sap on anar i veu el seu futur més immediat molt negre.

Una noia, de 29 anys, explica que també va pagar 600 euros a la dona que capitaneja la banda per un pis al barri vell que és propietat d'un banc. En el seu cas, ha perdut la Renda Mínima i al seu immoble ara no hi ha aigua. Són exemples de l'extrema precarietat en què viuen algunes persones a la ciutat i de com hi ha gent que s'aprofita de la seva desesperació.