L'oftalmòleg de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa que la fiscalia acusa de deixar cega una pacient, veïna del Berguedà, assegura que els símptomes indicaven que no li calia tractament. L'especialista va atendre la dona, que llavors tenia 89 anys, a Urgències perquè havia perdut la visió d'un ull. Pocs dies després va perdre la de l'altre ull i la fiscalia manté que va cometre un delicte de lesions per imprudència.
El metge va defensar en la vista oral, celebrada ahir a Manresa, que amb la prova que va practicar a la retina, i la pèrdua de la visió de l'ull esquerre, tot feia pensar que tenia una neuropatia òptica isquèmica i que, per tant, no s'agreujarien els símptomes. Quan la dona va perdre la visió de l'altre ull, va tornar al centre hospitalari i un especialista diferent li va diagnosticar una neuropatia òptica isquèmica arterítica, coneguda amb el nom de malaltia d'Horton. Llavors, li van fer una analítica i van decidir ingressar-la quatre dies.
Un dels factors clau en el cas és que els pacients que tenen neuropatia òptica isquèmica arterítica -i en què s'acaba perdent la visió dels dos ulls- tenen un fort mal de cap, i la berguedana no es va queixar en cap moment de mal de cap. La defensa, que demana l'absolució de l'acusat, va incidir que no és totalment segur que la ceguesa de la dona sigui provocada per la malaltia d'Horton, i que la dona té altres factors de risc que li han pogut provocar, com el fet que tenia diabetis.
La fiscal, que demana dos anys de presó i d'inhabilitació per al metge, va refusar la possibilitat que la ceguesa podria haver estat provocada per altres patologies de la dona. Va argumentar que des del primer moment se li va diagnosticar una neuropatia òptica i que l'oftalmòleg del centre manresà no va saber precisar que era la del tipus que pot provocar ceguera bilateral.
Per evitar la pèrdua total de la visió cal un tractament amb una alta quantitat de cortisona. El metge forense que va declarar en el judici va afirmar que el protocol mèdic indica que davant de qualsevol dubte sobre el tipus de neuropatia òptica, es tracta el pacient amb molta cortisona per evitar que avanci la pèrdua de visió. L'oftalmòleg la va deixar anar a casa sense oferir-li cap tractament i en el judici va argumentar que ja se la tractava amb cortisona per un reumatisme. Segons la fiscalia, no es van fer a la pacient les proves necessàries i que, per tant, el diagnostic va ser incomplet.
El forense també va assegurar que cap altra patologia podia haver provocat la pèrdua total de visió per la «brusquedat en què la dona va deixar de veure-hi». També va defensar que hi havia elements que podien fer pensar que la pacient podria quedar cega.
