La condemna a mort d'Artur Segarra a Tailàndia no és un fet aïllat. Fa dos mesos, el febrer passat, l'australià Antonio Bagnato va ser sentenciat a mort pel segrest i assassinat el 2015 del seu compatriota Wayne Schneider. El mòbil del crim, que va tenir lloc a Pattaya -un dels feus de la màfia local i estrangera-, va ser també econòmic.

Tant Bagnato com Schneider tenien un llarg historial vinculat amb la criminalitat; la Policia australiana els investigava per diferents delictes, entre altres, el d'homicidi.

No hi ha, però, evidència estadística que Tailàndia sigui destinació preferent de pròfugs de la justícia d'altres països ni marc recurrent de crims entre expatriats. Tampoc hi ha prova documental que es tracti d'un país particularment perillós per als visitants estrangers.

Però hi ha dades sobre el nombre de forans que moren a Tailàndia amb algun grau de violència, que és sorprenentment alt respecte al baix índex de delictes lleus de què són víctimes.

I l'elevat nivell de seguretat general al país, on és escassa la delinqüència comuna.

Segons dades oficials proporcionades a Efe per fonts de cossos de seguretat, només al gener i febrer d'aquest any 17 estrangers van morir de "mort no natural" en 32 "incidents".

La causa més habitual d'aquests "incidents", en què van resultar ferides nou persones, van ser assalts de diferent tipus, amb dotze casos, molt per davant d'atropellaments i ofegaments, tots dos amb tres.

Per nacionalitats, la comunitat estrangera amb major nombre de víctimes va ser la xinesa, amb catorze casos, seguida de la britànica, amb set, i la russa, amb cinc.

L'escenari més repetit va ser Pattaya, amb 17 casos, seguit per un altre focus de la màfia local i estrangera, Phuket, amb cinc; Bangkok, amb dos, figura en quart lloc.

Les fonts apunten que aquests registres permeten fer-se una idea de les coordenades en què es mou el crim organitzat entre els expatriats, i la seva connexió amb els baixos fons locals.

Part de les víctimes formaven part d'un segment dels residents estrangers que utilitza Tailàndia com un refugi.

Un segment que nia en "el món de la nit" local, ben assortit, on opera la prostitució i el narcotràfic, i en el qual, segons testimonis, eren assidus Segarra, Bagnato i Le Fon.

"En general, és gent inadaptada, amb dificultat per aguantar la pressió al seu país, on el cost de vida és alt i més gran el control de les activitats il·lícites", subratllen les fonts.

En contrast, Tailàndia -on Segarra no tenia ofici conegut i país al qual, va dir durant el judici, havia vingut a "descansar i practicar muay thai" (boxa local) -, no manca de bondats.

A part de l'amabilitat de la població que li ha guanyat el seu sobrenom i li serveix de reclam turístic, Tailàndia ofereix bon clima, illes tropicals, platges paradisíaques i un baix cost de vida.

També compta amb un hedonisme desconegut en altres cultures i, segons les fonts, una circumstància més.

El "país dels mil somriures" es regeix per lleis severes i normes estrictes però la seva aplicació és en ocasions discrecional i amb freqüència, encara que no sempre, laxa.