Les dues anarquistes de Manresa que, juntament amb cinc persones més, van ser empresonades durant un mes i mig a Madrid, acusades de participar en suposats actes terroristes, han quedat finalment lliures sense cap càrrec i no hauran d'anar a judici. L'Audiència Nacional contradiu els Mossos d'Esquadra, que van impulsar l'operació, i no ha trobat cap prova que involucri cap dels detinguts amb terrorisme, per la qual cosa ha retirat tots els càrrecs que hi havia contra ells. En total, els Mossos havien detingut onze persones per aquest cas.

L'operació, coneguda amb el nom de Pandora, es va fer el 16 de desembre del 2014. Els Mossos van arrestar els onze anarquistes a Barcelona, Manresa, Sabadell i Madrid, a qui atribuïa atemptats explosius casolans a entitats bancàries, empreses i sectors religiosos, comesos presumptament per la coordinadora Grup Anarquistes Coordinats (GAC).

Dels onze detinguts, set van ser durant un mes i mig a la presó, incloent-hi les manresanes Alba G. M. (que en el moment de la detenció vivia a Barcelona) i Beatriz Isabel B. D, que van ingressar, respectivament, als centres de Soto del Real i d'Estremera.

Dos anys i mig després, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha arxivat la causa contra tots els detinguts, perquè considera que, tot i el temps transcorregut, no s'han trobat proves contra ells. En la interlocutòria, Lamela arxiva la primera part de l'operació Pandora. La magistrada ja va arxivar el 2016 la segona part de l'operació i va aixecar la imputació de nou detinguts més a Catalunya a l'octubre del 2015. En aquella operació també havien estat detinguts un noi i una noia de Manresa, que també van quedar aleshores lliures de càrrecs.

En aquest cas, la magistrada tampoc no ha trobat proves que formessin part dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC), responsables d'alguns atemptats com el d'octubre del 2013 a la Basílica del Pilar de Saragossa.

Segons Lamela, en el cas de la primera part de Pandora, després de tres anys d'investigació «amb punxades telefòniques i d'informes de tota mena» que han estat recollits, només s'ha pogut comprovar que els investigats es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista i amb condemnats per la seva pertinença als GAC.

No obstant això, afegeix que no s'ha pogut provar que els arrestats «poguessin estar realitzant determinades activitats en el si de moviments anarquistes o grups terroristes».

Els arrestats al desembre del 2014 eren set dones i quatre homes, d'edats entre els 31 i 36 anys i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, italiana i austríaca, que van ser detinguts en onze escorcolls efectuats a Barcelona, a més de dos més a Sabadell i Manresa i un altre a Madrid.

Durant l'operació del 16 de desember del 2014, els Mossos van fer catorze escorcolls en diversos ateneus i centres llibertaris de Barcelona. A la capital catalana, els agents també van escorcollar durant diverses hores la Kasa de la Muntanya, al barri de Gràcia, un dels espais més simbòlics del moviment okupa de la ciutat i on hi havia una vintena de persones el moment de la intervenció.

Les detencions van generar el mateix dia diverses manifestacions de protesta arreu de Catalunya per part de grups de caràcter anarquista i simpatitzants. A Manresa, la manifestació va aplegar més de cent persones.