El corprenedor relat de la suposada testimoni del crim de Castellfollit

En un relat trencat diverses vegades per les llàgrimes, i interrogada reiteradament sobre per què va tardar sis anys a oferir aquesta declaració, la noia va explicar ahir davant del tribunal que, el dia del crim, el dilluns 27 d'abril del 2009, ella era al pis d'Igualada on vivien, sols, els dos germans, l'absolt Marc C. i l'ara acusat Albert C.

Segons va explicar, la víctima, el també igualadí Manel del Corral Jorge, de 22 anys, ja feia temps que els reclamava 200 euros per la venda d'haixix. Feia dos mesos, va assegurar la noia, Del Corral havia advertit als dos germans que, si no li pagaven, aniria a casa seva a endur-se la videoconsola i tot el que fes falta per saldar el deute. Ja en aquell moment, va dir la noia, els dos germans es van indignar i Albert C. «va dir que l'havien de matar». Però la noia va explicar que va creure que era una forma de parlar: «creia que ho deia perquè estava enfadat, no pas perquè ho volgués fer».

El 27 d'abril, poc després de les 3 de la tarda, ella era a casa dels dos germans, amb ells, i va assegurar que van trucar a Manel del Corral. Segons va explicar, «el Marc el va anar a buscar i els vaig sentir com arribaven a casa. Jo era al menjador i no els vaig veure, però vaig identificar la veu del Manel, perquè jo també el coneixia». Segons va prosseguir, la víctima i els dos germans es van tancar a l'interior d'una habitació.

«Portaven una motxilla gran»

Poc després, va sentir «un crit» de la víctima. «Un xiscle», va precisar entre plors. Segons va assegurar, ja no va veure ni sentir més Del Corral. Poca estona després, van sortir de l'habitació els dos germans, sols. «Duien a les mans una motxilla d'esport gran, i van sortir de casa», va dir. La noia va concloure que Del Corral havia de ser a la força a dins de la bossa. «Era petit i prim, i hi podia cabre perfectament», va afirmar.

La testimoni va assegurar que, quan es va quedar sola al pis, va quedar «en estat de xoc», durant una estona que no va saber precisar. Primer, va dir que va passar «mitja hora», però després, confosa, a preguntes de la fiscal, va dir que podrien haver passat dues hores.

En tot cas, va assegurar que, quan el Marc va retornar a casa, no van parlar del tema. Tampoc no ho va fer amb l'Albert. Segons va afegir, no en van parlar ni aleshores, ni quan va saber que Manel del Corral estava desaparegut ni quan, el 2 de maig, va aparèixer el cadàver, cremat, en un cobert de Castellfollit del Boix. Segons va assegurar la noia, l'únic que el Marc i l'Albert li van dir va ser que, quan la policia la interrogués a ella, «jo ja sabia el que havia de dir».

No va dir mai res «a ningú»

Per aquest motiu, diu que no va declarar res «per por». No ho va explicar als Mossos «ni a ningú» durant sis anys. Va reconèixer que va mantenir un temps la relació sentimental amb Marc C., fins i tot durant els primers mesos en què ell va estar tancat a presó provisional per aquest cas. De fet, el va anar a veure diverses vegades a la presó, fins que ella, va dir, va decidir trencar la relació l'any 2010.

No va saber respondre per què no va delatar els germans quan el Marc ja estava entre reixes o quan l'Albert va estar tot un dia detingut (va ser deixat en llibertat al cap de 24 hores i, posteriorment, el jutge li va retirar els càrrecs, per falta d'indicis). La noia tampoc no va dir res quan, el 2013, va saber que el Marc era absolt per falta de proves i que quedava en llibertat.

Segons va explicar, la primera persona a qui va explicar la història va ser el seu actual nòvio, l'any 2015. «I ell em va dir que això ho havia d'explicar, que s'havia de saber el que havia passat». Va decidir anar a explicar-ho a un advocat de Manresa, que la va assessorar i la va portar al jutjat.

La seva declaració va suposar l'ingrés a presó provisional de l'Albert, però no del Marc, ja que la llei impedeix tornar a processar una persona ja absolta. A preguntes de la fiscalia i de la defensa, la noia va negar ahir haver actuat d'aquesta manera «per gelosia». Tot i que va reconèixer haver vist pel carrer Marc C. amb la seva nova parella (que estava embarassada), va negar que aquest fos el motiu que la portés a oferir el relat incriminatori. «Jo també faig la meva vida, he tingut un fill i estic en parella», va explicar.Altres testimonis donen coartada

En el judici contra l'Albert, que se celebra aquesta setmana davant d'un jurat de l'Audiència de Barcelona, la fiscalia i l'acusació particular demanen per a ell 17 anys de presó. Les acusacions consideren que, després de clavar dues ganivetades mortals a la víctima, va traslladar el cadàver fins al cobert de Castellfollit, on presumptament el va cremar. La defensa ho nega rotundament i lamenta que, en el seu moment, els Mossos d'Esquadra no investiguessin altres persones amb qui es relacionava la víctima per temes de drogues i que, segons l'advocada defensora, eren molt més conflictives que no pas els dos germans.

Ara, el jurat haurà de valorar si la declaració de la noia té prou credibilitat i l'haurà de posar en relació amb la resta d'indicis que incrimen Albert C., indicis similars als que en el seu dia van encausar el seu germà, però que van ser insuficients per declarar-lo culpable, ja que no n'hi havia cap de directe ni concloent.

De fet, el jurat també haurà de valorar els testimonis que beneficien l'acusat: per exemple, el jove que ahir mateix va declarar que va veure viu Manel del Corral a una hora en què l'acusat ja tenia coartada. De fet, aquest mateix testimoni també va oferir la mateixa declaració en el judici de fa quatre anys. Malgrat que, segons va dir, va veure Del Corral parlant amb altres persones davant d'un bar d'Igualada en un dia de la setmana que habitualment estava tancat (dilluns), una treballadora del bar va declarar ahir que aquell dia, excepcionalment, el local havia obert, ja que així constava a les anotacions de la caixa, fetes a mà.