L'exalcalde de Moià nega haver afavorit un empresari local amb convenis irregulars

En el judici, Montràs, que va ser alcalde entre el 1983 i el 2011, ha negat l'acusació, ha assegurat que tenia el convenciment que els convenis s'ajustaven a dret i ha afirmat que tenien l'objectiu d'evitar el tancament de l'escorxador i altres empreses del municipi, i no pas de beneficiar econòmicament cap particular. Segons ha afegit, el consistori no es va veure perjudicat econòmicament, sinó que, amb els convenis, quedaven compensats a parts iguals l'interès municipal i el particular.

El cas va ser denunciat a la justícia pel nou govern municipal el 2013, dos anys després que ERC arribés a l'alcaldia, juntament amb altres casos d'irregularitats urbanístiques que estan encara en procés judicial. A banda de Montràs, també s'ha jutjat el presumpte empresari beneficiat, Antonio E. (de l'empresa Acteur) i l'exsecretari de l'Ajuntament Francesc A. A., que s'enfronten a la mateixa pena de nou anys d'inhabilitació.

Uns terrenys cedits dues vegades, segons la fiscalia

El relat dels fets es remunta a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde Sebastià Ubasart va signar un conveni amb el pare de l'empresari acusat, Esteve E., en què l'Ajuntament es comprometia a classificar com a sòl urbà els terrenys coneguts amb el nom de Sector de la Granja, propietat d'Esteve E. Així es va recollir en el nou pla general urbanístic del 1983, aprovat quan Montràs ja era alcalde. A canvi, en el conveni del 1982, l'empresari es comprometia a cedir al consistori una parcel·la de 1.175 m2. La cessió es va aprovar l'any 1987.

Però l'any 2001, Montràs i el fill de l'empresari (l'acusat Antonio E.) van signar un segon conveni en què Antonio E. tornava a cedir al consistori els mateixos terrenys (malgrat que l'Ajuntament ja n'era propietari) a canvi que l'organisme municipal pagués la urbanització de tot el sector. El 2005 van signar un tercer conveni en què, mitjançant una permuta, el consistori renunciava a aquesta parcel·la (que tornava a mans de l'empresari) i es quedava la propietat d'un altre terreny d'Antonio E., que estava a punt de ser expropiat per la Generalitat. En aquest tercer conveni, a més, l'Ajuntament es comprometia a pagar obres d'accessos i a classificar nous usos del sól.

Segons el fiscal, Montràs va actuar amb la clara intenció de perjudicar l'interès públic, i amb ple coneixement dels acords i convenis aprovats els anys 1982 i 1987.

Montràs justifica els convenis per no perdre llocs de treball

En el judici, celebrat avui al Jutjat Penal 2 de Manresa, Montràs ha negat que la cessió del terreny aprovada el 1987 s'acabés realment de materialitzar, "ja que no es va fer constar ni a l'escriptura ni al registre de la propietat", amb la qual cosa, l'any 2001, l'Ajuntament no disposava d'aquests terrenys, ha dit. Segons ha afegit, va signar els convenis del 2001 i del 2005 per compensar els danys i perjudicis que patia l'empresa Acteur, que acabava de renunciar a l'execució d'una sentència que anava a favor dels seus interessos, ja que preveia el tancament de l'escorxador del municipi, l'accés del qual afectava els seus terrenys. Tancar l'escorxador hauria suposat la destrucció de 150 llocs de treball i el pagament de quantioses indemnitzacions.

Els convenis del 2001 i del 2005, ha dit, compensaven els perjudicis que l'empresa Acteur assumia a canvi de no demanar el tancament de l'escorxador, al qual tenia dret. Montràs ha negat que el consistori perdés diners amb aquesta operació, ha assegurat que va actuar per l'interès social del municipi. "El resultat final era llargament favorable a l'Ajuntament", ha dit Montràs, que ha afegit que els convenis van ser redactats i autoritzats pel secretari de l'Ajuntament, el també acusat Francesc A.

En canvi, el secretari Francesc A. ha negat tenir cap vinculació amb el tema i ha assegurat que, en tots aquests convenis, ell simplement va tenir la missió de "donar fe" de la identitat dels signants, és a dir, de Montràs i de l'empresari Antonio E. Segons ha declarat dolgut Francesc A., a ell l'han portat a judici perquè "s'han aprofitat de la meva bona fe".

Guiteras defensa que s'ha de complir "la legalitat"

En el judici, també ha declarat com a testimoni l'actual alcalde, Dionís Guiteras (ERC), que ha justificat que denunciés el cas a la Comissió Jurídica Assessora quan, l'any 2003, "ens vam adonar que l'any 1982 i el 2001" s'havien fet dues cessions del mateix terreny. "No era lògic que uns terrenys se cedissin dos cops i, per tant, hi havia indicis d'irregularitat", ha dit. Posteriorment, quan la comissió els va confirmar que eren il·legals, l'Ajuntament de Moià els va declarar nuls.

Guiteras ha assegurat que, amb la seva denúncia feta l'any 2013, "únicament hem volgut complir amb l'estricta legaltitat", amb independència que aquests convenis haguessin servit o no per evitar en el seu moment el tancament de l'escorxador.