«Uf, i aquesta pudor de fum, un altre cop...». És el primer que va exclamar ahir la Maria Jesús quan va creuar la porta d'entrada de l'edifici situat als números 48-50 del carrer Sarret i Arbós de Manresa, afectat dissabte per un incendi provocat intencionadament pel veí del 2n 3a (que des de llavors està ingressat al psiquiàtric). Ella i el seu marit, Domènec Llobet, van començar a pujar les escales de l'edifici fins arribar a la tercera planta, on tenen el seu pis, un dels que van quedar més afectats pel foc. Les flames van cremar les estances més properes al celobert: la cuina, el lavabo i l'habitació que utilitzen com a guarda-roba. Només es van salvar el menjador i els dormitoris.

«Hem perdut moltíssimes coses: la rentadora, el rentaplats, el escalfador, el congelador, tot el que hi havia a la nevera, roba...», lamentava el Domènec. «I tota la roba que teníem als dormitoris fa pudor de fum», afegia la Maria Jesús. Tots dos van acudir al pis ahir a la tarda perquè, com la resta de veïns afectats, tenien el permís per recollir pertinences i netejar. Cap veí, però, encara no hi pot tornar a viure i, de moment, tots continuen allotjats a casa d'amics, familiars o de pisos municipals.

El pèrit de l'asseguradora ja va anar dilluns al pis per avaluar els danys. «Però no confiem en res, en ningú», deia la Maria Jesús. «És molt difícil que ens paguin un preu just. El dany psicològic és una cosa que ningú no ens repararà», afegia el Domènec.

Cap dels dos no podia ocultar la desesperació davant d'una tragèdia que «s'hauria pogut evitar». Segons ells, l'autor del foc era conflictiu des del mes d'abril passat, afectat per algun tipus de trastorn, sense medicar. «Havíem trucat moltes vegades a la policia. Feia soroll, llançava coses per la finestra, cremava cartrons al lavabo... Però els agents sempre ens deien que no feia res prou gros per detenir-lo», deien. «També venien els de Serveis Socials, però no els obria la porta. Tenia una malaltia mental, però ell ho negava», explicava la Maria Jesús. I, segons afegia, no es relacionava amb els seus fills. «Si algun jutge hagués dictat una ordre per entrar al pis, almenys s'hauria vist totes les deixalles i caixes que acumulava», sospiraven tots dos mentre es començaven a posar mans a la feina per netejar el pis.