Ni l´espanyola, ni la senyera, ni l´estelada. La bandera que triomfa als balcons del Pont de Vilomara és la municipal. Els veïns del poble menys independentista del Bages han respost així a la crida de l´alcalde socialista, Cecilio Rodríguez, que va convidar els vilomarencs a penjar l´escut local per millorar el clima de convivència, enrarit des de l´1-O, arran de diverses manifestacions per sabotejar actes sobiranistes, com el que demanava la llibertat de Cuixart i Sànchez. De fet, els independentistes asseguren que se senten «intimidats» per un grup d'ultres espanyolistes.

«Em sembla molt bé la iniciativa de l´alcalde i que la gent pengi la bandera del municipi», considera una veïna contrària a la independència, Rosa Castillo. «El Pont és un poble petit i sempre ens hem portat molt bé entre nosaltres. I l´alcalde va proposar això perquè la gent no es discutís més i retirés les altres banderes dels balcons», afegeix. Castillo admet que la convivència s´havia tensionat al poble des d´uns dies abans del referèndum. «Amics de tota la vida s´han arribat a barallar. Fins i tot, les famílies», afirma.

Ara, als balcons hi ha més banderes municipals que en cap d´altra, tot i que, en segon lloc, la bandera espanyola hi continua tenint una presència força visible (en alguns casos, onejant sola, i, en altres, acompanyada de senyeres). D´estelades, en canvi, se´n veuen amb comptagotes. «És que molts dels que vivim al Pont som fills d´Andalusia, de Conca... tots ens estimem Espanya, perquè ens sentim dels pobles d´on són els nostres pares i avis», explica Castillo.

Ella, però, és partidària d´un referèndum on tothom pugui votar sí o no. «L´1 d´octubre no vaig anar a votar per por, perquè no ens deixaven fer-ho. Per això penso que són molt importants les eleccions, perquè cadascú al final pugui decidir», conclou.

L´espanyolitat que es respira al Pont de Vilomara sona literalment cada nit pels carrers del poble. «Hi ha un veí que surt amb el cotxe, amb un altaveu damunt, on fa sonar l´himne d´Espanya, el de la legió i la cançó de Viva España. A la millor, si veu un balcó amb una estelada, s´hi està dos o tres minuts a sota amb la música», explica Abel Aguilar, coordinador del Comitè de Defensa del Referèndum al Pont de Vilomara.«Punxades de rodes i ratllades»

Aguilar assegura que els independentistes se senten «intimidats» al poble. «Hi ha gent que té molta por. Des de l´1 d´octubre, tenim molts problemes: punxades de rodes, ratllades al cotxe, pintades de façana...», afirma. «A la millor fem una cassolada, vénen ells i es posen a cridar i a dir-nos de tot: ´Viva España, separatas, catalufos...´ Sempre que organitzem algun acte, han de venir dues furgonetes dels Mossos de forma preventiva», explica.

«Mai no hi ha hagut cap agressió física», aclareix Aguilar, que explica que ell, al seu balcó, hi té una pancarta de «Democràcia», però cap estelada. «No vull entrar al seu joc i que vinguin a manifestar-se a sota del meu balcó», diu. Malgrat tot, es mostra satisfet de l´1-O al Pont : «Van votar 1.200 veïns».

Qui no secunda gens el procés independentista és Francisco Machado, que ha col·locat dues banderes grans, l´espanyola i la catalana, al costat de la terrassa del seu bar, El Chiringuito. «He posat les banderes perquè, en aquests moments, les coses són difícils a Catalunya. Hi ha molta gent que no pensa com els independentistes, i molts viuen aquí», afirma.«Hi ha molt vot amagat»

Per això, està convençut que el 21-D els partits unionistes tindran un gran resultat: «Hi ha molt vot amagat que no ha sortit, i que potser surt ara», explica. I puntualitza que les darreres manifestacions que hi ha hagut al Pont «no són contra la independència». Segons ell, «són a favor de la unió de Catalunya amb Espanya».

Però el cert és que molts independentistes, al Pont, se senten en territori advers. Com Joaquim Riera. «A mi potser no m´agradaria ser independentista, però ho he acabat sent perquè m´hi fan sentir tots els altres», diu. «A vegades, vaig pel carrer i sento comentaris i com aquest: ´A estos catalanes independentistas, les vamos a cortar el cuello´. Què haig de fer jo, girar-me? No. Jo no els faig cas. Si no, seria igual que ells», diu.