Pels camins de Montserrat hi ha repartits 150 pals amb informació d'emergències i, des de fa un mes, cadascun està identificat amb un codi concret, format per una lletra i tres dígits. D'aquesta manera, si una persona es perd o s'accidenta i topa amb un pal d'aquest tipus, pot indicar el codi pertinent al telèfon d'emergències, per tal que es pugui determinar de forma immediata la seva geolocalització.
És una de les novetats que els Bombers han incorporat a la nova Fitxa Operativa d'Elements de Risc de Montserrat, en què el cos d'emergències ha registrat i codificat camins, coves, rieres, corriols i vies ferrades de tot el massís per ajudar al màxim a la gestió de cadascuna de les urgències.
En el primer mes de funcionament, els Bombers ja han fet dues actuacions en què els extraviats han donat com a referència el número que han llegit als pals. «Des d'un primer moment, aquests codis ja han tingut el seu efecte», va destacar ahir Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que ha ajudat als Bombers a elaborar les fitxes.
La presentació es va fer aquest divendres al migdia a Montserrat i es va adreçar a professionals de tots els cossos d'emergències, com ara bombers, mossos d'esquadra, agents rurals i membres de Protecció Civil, així com als ajuntaments de la zona. El monjo Manel Gasch, que va donar la benvinguda als assistents, va agrair a Bombers la feina feta, tenint en compte, va dir, que «anem cap a una societat on la natura s'utilitza cada cop més».
De fet, ha estat l'increment imparable dels rescats i recerques a Montserrat el que ha provocat la creació de la nova Fitxa Operativa, ja que els Bombers fan cada any una vuitantena d'actuacions al massís, és a dir, una mitjana d'una intervenció i mitja cada setmana.
Però el succés que va obligar a plantejar-se la necessitat d'aquesta nova eina va tenir lloc fa tres anys, quan no es va aconseguir localitzar un veí de Martorell d'origen francès que es va perdre a la muntanya. «Aquella recerca infructuosa va ser una de les primeres insatisfaccions. La cartografia que teníem no era suficient», va explicar Joan Rovira, cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud dels Bombers (regió on s'inclou una part de la muntanya). «Operativament, es van destinar tots els recursos possibles a la recerca, però, com a cossos d'emergències, ens vam adonar que necessitàvem tenir noves fitxes de Montserrat», va afegir.
El resultat s'ha materialitzat tres anys després, amb la creació d'una detalladíssima cartografia a escala 1:10.000, on s'identifiquen amb un codi 44 camins de Montserrat i on s'ubiquen els 150 pals d'emergències, cadascun també amb un codi diferent. També s'hi registren coves, rieres, corriols i vies ferrades (sense comptar les 5.700 vies d'escalada que ja es van inventariar). En l'àmbit virtual, s'ha creat un Sistema d'Informació Geogràfica que permet plànols de secció i visualitzacions 3D en cadascun dels cinc sectors en què s'ha dividit el massís.
A més, els Bombers també han elaborat un mapa de totes les agulles de Montserrat, 727 en total. També s'han determinat punts de replegament d'usuaris, zones aptes per a l'aterratge d'helicòpters i espais on instal·lar centres de comandament d'una emergència.
«El projecte ha estat un repte, perquè no existia com a tal. El resultat és satisfactori i pot servir per altres massissos i zones del país», va destacar Jordi Rius, responsable cartogràfic d'Emergències.
Ara, els Bombers i el Patronat de Montserrat volen anar actualitzant la informació i demanen la col·laboració dels usuaris de la muntanya quan detectin qualsevol incidència que modifiqui el paisatge, com ara camins impracticables, esllavissades o l'obertura de noves vies d'escalada.
Una muntanya, dues regions
Per la seva banda, el cap d'unitat de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud, Santi Lleonart, va explicar el projecte i va aprofitar per lamentar la problemàtica que suposa la partició de Montserrat en dues regions d'emergències diferents: la Sud (on s'inclouen els municipis de Collbató i el Bruc, pertanyents al Baix Llobregat i a l'Anoia) i la Centre (on s'inclouen Monistrol i Marganell, integrants del Bages). Aquest fet provoca que «en el 90% de casos», quan arriba una incidència de Montserrat, s'ha de decidir primer de tot quina és la regió que s'ha de mobilitzar. «Això implica greus problemes per gestionar les emergències», va lamentar Lleonart. Davant del dubte, va dir, inicialment sempre s'activen totes dues regions.
