El Jutjat Penal 1 de Manresa ha absolt per falta de proves la dona de Bagà que estava acusada d'haver pegat amb una corretja la seva filla de 14 anys, fet pel qual s'enfrontava a deu mesos de presó i a la prohibició d'acostar-se a la noia. En el judici, però, l'adolescent va optar per no declarar, i la jutgessa ha considerat insuficient l'únic testimoni de dues educadores.

La fiscalia, que era qui exercia l'acusació, assegurava que el 23 de febrer del 2016 l'acusada, A. H. E., va pegar amb una corretja els braços i les cames de la seva filla, al domicili familiar de Bagà, presumptament per recriminar-li un comportament que desaprovava.

La menor va presentar ferides als dos braços i al genoll de la cama esquerra. El fiscal va tipificar els fets com un delicte de lesions en l'àmbit familiar contra menors d'edat, per la qual cosa demanava per a la processada la pena de deu mesos de presó i la prohibició d'acostar-se a la noia durant gairebé dos anys.

En la sentència, però, la jutge constata que l'únic que ha quedat provat són les ferides per equimosi que presentava la noia als braços i al genoll, però no pas qui va ser l'autor de les lesions.

En el judici, tant l'acusada com la filla van optar per no declarar. La dona es va acollir al dret a no fer-ho com a acusada, i la noia es va emparar en dret a no declarar contra una familiar directa.

Sí que van fer-ho les dues educadores socials que van alertar del cas als Mossos d'Esquadra. Una d'elles va explicar que, mentre feia un acompanyament a la menor, la noia li va dir que tenia mal a la cama. Davant de la insistència de l'educadora per saber l'origen de les lesions, ella li va acabar dient que la seva mare l'havia pegat.

Tot i així, l'educadora social va assegurar que era un fet puntual i que, en cas d'existir una sentència condemnatòria, seria greument perjudicial per a la menor, a causa del vincle que té amb la seva mare, i de la seva actual bona relació. La dona, va afegir, és el pilar familiar i econòmic de la família.

L'altra educadora social també va declarar que havia vist les lesions de la noia, i que la menor li havia explicat que la mare l'havia picat, sense aclarir-ne el motiu.

Per tot plegat, la jutge considera que la declaració de les dues educadores és «un simple testimoni de referència» i que, per tant, no existeix cap testimoni directe dels presumptes fets. Encara que consta l'informe mèdic de les lesions, el del forense i unes fotografies de les ferides, la jutgessa conclou que no són prova suficient per mantenir l'autoria dels fets, ni tampoc la forma com es van causar. Per aquest motiu, ha absolt la mare de tots els càrrecs.