Els joves que van espoliar 200 jaciments es van endur fòssils de Manresa, el Moianès i l'Anoia

Van ser detinguts l'agost passat per espoliar jaciments de tot Catalunya, i ha estat ara que els Mossos han pogut determinar l'abast real de la seva activitat. En total, els dos acusats, veïns d'Amer i llicenciats en Geologia i Arqueologia, van saquejar 200 jaciments arqueològics i paleontòlogics, amb l'objectiu de vendre els fòssils per Internet. Els Mossos, amb l'ajuda de tècnics del departament de Cultura, han pogut recuperar 393 conjunts arqueològics, que contenien 20.000 peces i que tenen un valor global de 110.000 euros.

Entre els jaciments saquejats, n'hi ha onze de la Catalunya Central, com el Mal Balç de Manresa, la Font del Bullidor de Fígols (al Berguedà) i tres indrets històrics del Moianès: el castell de Calders, el Vilet de Castellterçol i l'ermita de Sant Julià d'Úixols d'aquest mateix municipi. A l'Anoia, els detinguts van espoliar cinc jaciments, a Veciana, Castellolí, el Saió, Santa Margarida de Montbui i Els Prats de Rei (en aquest últim cas, a les restes de Puigdemàger). També van visitar jaciments d'alt interès a l'Alt Urgell, com a Coll de Nargó. Les altres comarques més freqüentades pels detinguts, de 29 i 35 anys d'edat, van ser Osona, la Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, la Selva i el Pallars Jussà.

Les 20.000 peces es trobaven als domicilis dels acusats, que van ser escorcollats pels Mossos durant tres dies. Els tècnics van constatar que no havien vist mai una quantitat tan alta d'objectes espoliats. Estaven situats en prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums.

La policia catalana ha conclòs que els dos joves haurien espoliat els darrers anys, de forma sistemàtica i intensiva, un total de 168 jaciments arqueològics i 32 de paleontològics, declarats Béns Culturals d'Interès Nacional. La seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials.

La investigació es va iniciar el desembre del 2016, quan els Mossos van detectar una empresa amb una activitat molt intensa que es dedicava a la venda per Internet d'articles arqueològics, paleontològics i altres antiguitats, com ara fòssils de dinosaures i d'invertebrats, destrals, braçalets i puntes de fletxes de jaciments.

Una part del material que venien era fals. Els acusats recollien pedres i còdols de rius, i els tallaven i polien fins que simulaven un estri arqueològic. Posteriorment, els venien per Internet. Per aquest motiu, també se'ls acusa d'estafa.

Els Mossos i Cultura recorden que tot el material que es troba en jaciments arqueològics és de domini públic i que, per tant, pertany a tota la ciutadania. L'activitat furtiva, a banda de sostreure objectes cabdals per posar context a la història, pot provocar danys definitius en els jaciments. Els lladres s'exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.