El judici contra els acusats de saquejar el patrimoni del xeic àrab de Santa Maria d'Oló, després de la seva mort el 1993, va concloure ahir a l'Audiència de Barcelona catorze anys després d'iniciar-se la instrucció del cas. La fiscalia i l'acusació particular van mantenir les peticions de presó i d'indemnització contra els acusats: una empresària russa, el seu comptable, i la dona i el fill de l'apoderat del príncep, que va morir l'any passat i que era el principal acusat. S'enfronten als delictes de receptació, estafa impròpia, blanqueig de capitals, apropiació indeguda i insolvència punible.

Segons l'acusació particular, exercida per un apoderat egipci de la família saudita, durant quatre anys la família de l'apoderat català es va gastar uns tres milions d'euros del príncep mort, i es van començar a vendre algunes propietats, entre les quals les finques de Rocabruna i de Rocafort de Santa Maria d'Oló. La fiscalia també els acusa de pagar factures mèdiques amb els diners del membre de la casa reial dels Saüd.

Per la seva banda, les defenses van intentar desacreditar la legitimitat de l'acusació particular, que no ha aconseguit que cap membre de la família reial saudita declarés al judici de forma directa. Van recordar que cap hereu del príncep mort va venir a Espanya per gestionar l'herència multimilionària, i van recordar que l'apoderat català del príncep, exsotsdirector de l'hotel Princesa Sofia, va cobrar 24.000 euros mensuals fins que va morir l'any passat.

Sobre les vendes del patrimoni del príncep, com pisos de luxe a Barcelona, van dir que, en part, es van fer per pagar les despeses que generaven les finques, sobretot les rústiques, com els castells de Santa Maria d'Oló, amb molt de terreny, nombrosos cavalls i sis empleats. Van admetre que les vendes potser no van ser legals, perquè es van fer com a apoderats d'una persona ja morta i sense el consentiment dels legítims hereus, però en cap cas van ser per perjudicar la família del mort.

En acabar el judici, l'empresària russa (que és la persona que va comprar a l'apoderat les finques d'Oló) va utilitzar el seu dret a l'últim torn de paraula per dir que ha estat doblement víctima: pel fet de no saber que el príncep era mort, en el moment en què va comprar les finques d'Oló, i perquè un compte corrent a nom seu no pagava impostos a l'Estat.

Durant el judici, l'esposa de l'apoderat del príncep (principal acusat en la causa però que ja va ser absolt perquè tenia demència senil i va morir fa un any), va negar que s'enriquís amb la venda del patrimoni de la família reial a Santa Maria d'Oló i les propietats de luxe a Barcelona, després que el 1993 morís el príncep Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saüd (que els anys 80 havia utilitzat les finques d'Oló com a segona residència). En la declaració, l'acusada va dir que no tenia coneixement dels tractes econòmics del seu marit amb el príncep. Segons el seu relat, un cop el príncep va morir el 1993, el seu marit va viatjar a l'Aràbia Saudita i el fill gran del príncep li va dir que «seguís amb tot». El seu fill, també acusat, va reforçar la tesi de la mare. Tots dos s'enfronten a una petició fiscal de dos anys i mig de presó.