Denúncies creuades entre els guàrdies civils i els mossos que es van discutir l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada

La imputació del mosso ha estat recollida per la Guàrdia Civil en el seu atestat sobre l'IES Quercus, que ha enviat a la jutgessa de Manresa que investiga la jornada de l'1-O al Bages. És el segon mosso denunciat per la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada, ja que l'institut armat també ha imputat per un delicte de desobediència un dels mossos que eren a l'escola Joncadella, l'altre col·legi electoral santjoanenc on hi va haver càrregues de la Guàrdia Civil.

De moment, ni en un cas ni en l'altre, els mossos no han rebut cap citació judicial com a investigats. De fet, en l'atestat de la Guàrdia Civil del Quercus, no s'identifica a quin dels dos mossos que hi havia es refereixen. Asseguren, però, que el mosso en qüestió va intentar obstruir la seva tasca.

Els cops de porra de la Guàrdia Civil a l'institut santjoanenc van provocar una quinzena de ferits (entre ells l'alcalde, Gil Ariso), que es van adherir a la denúncia col·lectiva impulsada pel Col·legi d'Advocats de Manresa. També s'ha personat al jutjat com a lesionat un dels dos mossos, que va rebre un cop de porra d'un agent.

En el marc de la investigació sobre la violència policial a l'IES Quercus, ahir van declarar al jutjat de Manresa com a testimonis dos guàrdies civils de l'operatiu. Es tracta d'un tinent i d'un subtinent de la Unitat de Recollida de Material, que es van encarregar de retirar les urnes. Són els dos primers efectius que la Guàrdia Civil va identificar com a participants en l'operatiu al Quercus.

Com en la resta de casos del Bages, inicialment l'institut armat només va identificar dos agents de la Unitat de Recollida de Material i, per tant, no els que van participar en les càrregues. Per aquest motiu, com en el cas dels dos guàrdies civils de Fonollosa que van declarar la setmana passada, els d'ahir tampoc no van poder donar explicacions davant de la jutge sobre la violència policial.

Dos capitans al comandament

A preguntes dels lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa, però, el tinent i el subtinent que van declarar ahir van poder identificar els quatre comandaments principals que van acudir al Quercus, i que són els que sí que poden respondre de les càrregues. Per poder-los identificar davant de la jutge, els advocats van tenir com a suport els nombrosos vídeos gravats al lloc dels fets.

Es tracta de dos capitans responsables dels dos Grups de Reserva i Seguretat (GRS) que van participar en l'operatiu del Quercus, un provinent de Lleó i l'altre de Saragossa. A l'indret també hi havia un tinent i un alferes. En cas que la jutge no els citi ara d'ofici, el Col·legi demanarà la seva compareixença. A més, a mesura que la investigació vagi identificant els agents antiavalots que van donar els cops de porra, el Col·legi també sol·licitarà la seva citació.

Els dos guàrdies civils que van declarar ahir van assegurar que a l'IES Quercus es van trobar «una resistència activa» dels congregats, que és, de fet, el que assegura l'atestat policial. Segons van afirmar, hi va haver veïns que van donar-los «cops i puntades de peu». Tot i aquesta versió, la Guàrdia Civil no va denunciar cap dels concentrats per atemptat a l'autoritat. L'únic que va fer va ser detenir, dies després, l'home que va llançar una cadira a un agent.

Segons van explicar també ahir els dos guàrdies civils, més d'una cinquantena d'efectius van participar en l'operatiu al Quercus, setze dels quals per endur-se les urnes. Van assegurar que desconeixen per quin motiu es va decidir intervenir a l'IES santjoanenc, però van assegurar que la decisió es va prendre aquell dia mateix.

«Estem satisfets del resultat de les primeres declaracions testificals», valorava ahir un dels advocats del Col·legi, David Casellas. «Hem de fer un esforç gran per mirar de treure l'entrellat del que va passar amb l'ús de la força, ja que, d'entrada, aquesta tasca no se'ns facilita gens. Però, arran de les declaracions, ja podem demanar noves diligències», va dir.