La jutgessa que investiga la jornada de l'1-O al Bages ha acabat imputant aquest dijous un delicte d'odi i un altre de resistència greu a Jordi Pesarrodona, el regidor de Sant Joan de Vilatorrada que va ser agredit per la Guàrdia Civil a l'escola Joncadella, segons ha pogut saber Regió7 de fonts judicials. La magistrada, a més, ha imputat per un delicte de desobediència el cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Manresa, que l'1 d´octubre es trobava al mateix col·legi santjoanenc.

D'aquesta manera, la magistrada del Jutjat d´Instrucció 2 de Manresa, María Teresa Rodríguez, ha acabat fent seu l'atestat de la Guàrdia Civil, que ja denunciava pels esmentats delictes Pesarrodona i el mosso d'esquadra. Es dóna el cas que el regidor santjoanenc ja estava sent investigat per la mateixa jutge per un delicte de desobediència, relacionat amb la celebració del referèndum, motiu pel qual va ser citat al jutjat el 7 de febrer passat. En aquell moment, però, malgrat tenir l'atestat a sobre la taula, la jutgessa no va comunicar a Pesarrodona cap nova imputació.

Ho ha fet finalment aquest dijous, quan ha enviat als dos afectats les notificacions. A tots dos, els ha citat a declarar com a investigats el 23 d'abril, dia de Sant Jordi. Casualment, el regidor santjoanenc ja estava citat per a cinc dies abans, el 18 d'abril, per declarar com a perjudicat, és a dir, com a denunciant de les lesions que va rebre de la Guàrdia Civil. Ara, previsiblement, la seva defensa demanarà un ajornament de la declaració del dia 18, perquè no se li pugui girar en contra de la del 23.

La Guàrdia Civil, en el seu atestat, denunciava Pesarrodona per odi i resistència perquè, segons el cos policial, l'1 d´octubre «va incitar directament a l'hostilitat contra els agents de la Guàrdia Civil, per la seva pertinença al cos, no reconeixent l´autoritat de les forces estatals, i encoratjant les masses congregades a la desobediència activa», segons assegura el document. En el mateix atestat, denunciava el cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos de Manresa perquè, segons el cos espanyol, «es va adreçar al cap de l'operatiu exigint-li el manament judicial», la qual cosa hauria «alterat» més la multitud i hauria «obstaculitzat» l'avançament dels agents espanyols.

El relat de Pesarrodona, i que coincideix amb el que es veu a les imatges gravades a l'escola Joncadella, és un altre. Segons va explicar ell mateix als mitjans de comunicació el 7 de febrer a la sortida dels jutjats, «nosaltres no estàvem a primera fila. I el comandament que hi havia em va cridar, amb aquesta frase: Famosete, ven usted para acá». El terme de famosete tenia relació amb la popularitat que va agafar Pesarrodona el 20-S en fer-se una foto amb un nas de pallasso al costat d´un guàrdia civil, a Barcelona. De fet, el regidor santjoanenc sempre ha cregut que la Guàrdia Civil va anar a buscar-lo a Sant Joan com a represàlia per aquella imatge.

Segons va continuar explicant Pesarrodona a la sortida dels jutjats, «nosaltres vam respondre que volíem votar i que, per tant, no obríem el pas. És aleshores quan es van tirar enrere i van tornar a venir, a cops de porra. I a mi em van donar cops a la zona engonal, amb ganes de fer mal. Un altre agent, fins i tot, ho tapava, perquè no es vegés», va manifestar.

Finalment, els guàrdies civils no van aconseguir entrar a l'escola Joncadella i van haver de marxar amb les mans buides, sense urnes ni paperetes. Això sí, a banda de Pesarrodona, van causar nombrosos ferits més, entre els quals un de greu: un santjoanenc que va estar a punt de perdre totalment un dit, en tallar-se´l amb una porta que intentava ser forçada pels guàrdies civils.

En total, la jutge de Manresa ja ha imputat quatre persones en relació a l´1-O al Bages, perquè s'ha de tenir en compte que ja va investigar d'ofici, per un delicte de desobediència, tres càrrecs electes que havien denunciat l'actuació de la Guàrdia Civil: els alcaldes de Fonollosa i de Callús i, precisament, el regidor Pesarrodona de Sant Joan, el qual, ara, en total, s'enfronta a tres delictes diferents.

En canvi, la jutgessa, fins ara, no ha imputat cap guàrdia civil per les lesions denunciades per una cinquantena de bagencs i, de moment, només els està citant com a testimonis. Un d´ells, relacionat amb l´actuació de Castellgalí, va contradir aquest dilluns l'atestat de la pròpia Guàrdia Cicivil i va acabar reconeixent que els veïns feien resistència pacífica.