Els dos guàrdies civils que van signar l'atestat de l'actuació policial de l'1-O a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada han admès aquest dilluns davant de la jutge que el regidor Jordi Pesarrodona (imputat la setmana passada per un delicte d'odi per haver incitat suposadament la multitud a anar contra els agents), en realitat no va proferir cap expressió de contingut discriminatori o pejoratiu contra el cos policial.

En l'atestat, la Guàrdia Civil denunciava Pesarrodona per un delicte d'odi i un altre de resistència perquè considera que el regidor santjoanenc "va incitar directament a l'hostilitat contra els agents de la Guàrdia Civil, per la seva pertinença al cos, no reconeixent l'autoritat de les forces estatals, i encoratjant les masses congregades a la desobediència activa".

El mateix atestat, però, explicava que Pesarrodona havia manifestat verbalment davant dels agents que el que s'estava fent "era un acte democràtic i legítim", que venia dirigit "pel govern legítim del país" i que els votants es devien a les lleis catalanes. Tot i així, en el mateix atestat, "en cap moment no hi ha cap menció a un to pejoratiu, ni discriminatori, ni injuriós" de Pesarrodona contra la Guàrdia Civil, segons ha constatat aquest dilluns l'advocat David Casellas, del Col·legi d'Advocats de Manresa, organisme que ha impulsat la denúncia col·lectiva contra les càrregues policials de l'1-O al Bages.

Aquest dilluns, han declarat davant del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga la jornada de l'1-O al Bages, dos agents de la comitiva judicial de la Guàrdia Civil que van intervenir a l'escola Joncadella i, a preguntes dels lletrats del Col·legi d'Advocats, han admès que Pesarrodona no va dir cap altra expressió que no sortís a l'atestat. "Per tant, això servirà evidentment si, arran d'aquestes expressions, es pot mirar si realment hi va haver un delicte d'odi", ha afirmat Casellas a la sortida dels jutjats.

Els dos agents, d'altra banda, també han revelat que, el dia 1 d'octubre, van ser requerits per acudir a l'escola Joncadella a recollir urnes i paperetes, però que desconeixien que havien de redactar l'atestat, cosa que van saber posteriorment. És el mateix que han declarat dos agents de la comitiva judicial que van participar en l'operatiu a Callús, i que també han passat davant de la jutge aquest dilluns. La conclusió, almenys en els casos de l'escola Joncadella i de Callús, doncs, és que els agents van anar als col·legis electorals sense saber qui d'ells havia de redactar l'atestat, tasca que no va ser assignada fins després.

Això explicaria, segons el Col·legi d'Advocats de Manresa, les imprecisions i contradiccions d'alguns atestats i l'omissió del nombre de ferits real. En el cas de l'atestat de Callús, per exemple, només es feia referència que havia estat contusionat un guàrdia civil (en rebre una puntada de peu als testicles). Els redactors dels atestats han admès, però, que no van saber fins dies després el nombre de ferits que els antiavalots havien causat als col·legis.

En el cas de Callús, els agents van acabar enduent-se el material electoral, però en l'escola Joncadella de Sant Joan, l'entrada es va acabar descartant. Segons han declarat els dos guàrdies civils d'aquest col·legi, no es va entrar "per raons de seguretat", per no provocar ferits. De totes maneres, han afirmat desconèixer per quin motiu, doncs, es va començar a carregar contra els congregats (cosa que va provocar ferits precisament), ja que, segons han indicat, ells no dirigien el dispositiu dels antiavalots. Han pogut identificar, però, els comandaments responsables, que seran citats properament.