El tinent de la Guàrdia Civil que l'1-O va dirigir els operatius de Fonollosa i de Castellgalí ha declarat aquest dilluns davant de la jutge de Manresa que aquell dia els seus agents van actuar "amb exquisidesa" cap als votants que feien resistència pacífica. Tot i que els guàrdies civils van causar una vintena de ferits a Castellgalí i cinc lesionats més a Fonollosa, el cap policial que els dirigia ha assegurat que van actuar amb proporcionalitat i que, fins i tot, encara s'hauria pogut fer un ús de la força "més elevat".
El tinent en qüestió ha estat un dels guàrdies civils que aquest dilluns han declarat davant de la jutgessa de Manresa que investiga les càrregues d'aquella jornada al Bages. Ho ha fet en qualitat de testimoni, tal i com ho havia volgut la jutge fins ara.
Al mig del seu interrogatori, però, el Col·legi d'Advocats de Manresa, que exerceix l'acusació particular, ha demanat que se suspengués la declaració, en entendre que, arran de les seves paraules, hi havia indicis prou clars que el comandament pot ser imputat per un delicte de lesions i que, per tant, hauria d'estar assistit per un advocat. El fiscal, tot i que d'entrada no havia fet aquesta sol·licitud, s'ha adherit posteriorment a la petició del Col·legi d'Advocats. La jutge ha aturat l'interrogatori i ha instat l'acusació particular a presentar un recurs per demanar formalment la imputació. La resolució de la jutgessa es coneixarà en els propers dies.
A les ordres d'un capità
Durant l'estona que ha durat l'interrogatori d'aquest dilluns, el tinent ha defensat l'acció de la Guàrdia Civil a Fonollosa i a Castellgalí, segons han explicat els advocats Abel Pié i David Casellas, del Col·legi d'Advocats de Manresa. Segons han relatat, el tinent ha declarat que "el fet que una persona estigui asseguda a una cadira i se li demani que s'axequi, i no ho ha fa, ja és un motiu per tibar-lo pel braç o la cama".
El guàrdia civil, d'altra banda, ha assegurat que els seus agents anaven identificats, malgrat que, segons l'advocat Casellas, "les imatges desmenteixen que anessin identificats", malgrat que ho estableix la normativa. Per això, els lletrats han assenyalat que hauria pogut incórrer un possible "delicte de fals testimoni". El tinent també ha assegurat que, malgrat que els agents de Fonollosa van emmanillar un veí, no es va tractar de cap detenció, sinó d'una "immobilització", pel fet que, segons ell, estava alterat.
Durant l'interrogatori, el tinent en qüestió ha revelat que, per sobre seu, hi havia un capità de la unitat d'ordre públic del cos. "Tot apunta que els diferents operatius que van intervenir als municipis del Bages estaven sota les ordres d'aquest capità i que era a ell a qui se li havia de comunicar tot", ha considerat l'advocat Casellas. Ara, doncs, el Col·legi també demanarà la citació d'aquest capità.
D'altra banda, aquest dilluns també ha declarat al jutjat com a testimoni una agent de la Guàrdia Civil que anava de paisà, i que és la que es va infiltrar a Fonollosa abans de l'arribada dels agents. Segons han assenyalat els advocats Casellas i Pé, aquesta guàrdia civil "hauria pogut evitar que s'haguessin produït lesions". I és que, segons ha relatat Pié, "sabia que l'urna estava a fora de l'Ajuntament i no va voler avisar a la Guàrdia Civil". Per aquest motiu, ha dit, "no entenem que aquesta guàrdia civil, pel fet de no descobrir-se, no fos capaç de vetllar per la seguretat ciutadana".
