16 de març de 2018
16.03.2018

El tràngol d'informar d'una mort: «Abracem i, si cal, deixem que ens piquin»

Els Mossos de Trànsit admeten que comunicar accidents mortals és la pitjor cara de la seva feina

16.03.2018 | 19:49
Joan David, cap de torn de Trànsit dels Mossos de Manresa.

«Si has de buscar alguna cosa que no ens agrada de la nostra feina, evidentment, és aquesta: haver de comunicar a la família la mort d'una persona en accident», reconeix Joan David, cap de torn de Trànsit dels Mossos de Manresa.

Cada cop que han d'acudir a un domicili per aquest motiu, sempre procuren, abans de dir res, dues coses: que no hi hagi nens davant, per raons òbvies, ni tampoc gossos: «Hi ha gent que, quan els comuniques una mort, reacciona cridant. I, és clar, l'animal pensa que estàs atacant el seu amo. I podem tenir un disgust», explica. I és que cada persona, quan rep un notícia d´aquest tipus, és un món: «Hi ha gent que crida i que, fins i tot, et pot arribar a agredir. D'altres es posen a plorar de seguida. I d'altres es queden callats, sense reaccionar».

Els Mossos han hagut d'aprendre a fer de psicòlegs en aquestes situacions. «Si has d'abraçar, abracem. I si et piquen per la ràbia i la impotència que senten, t'has de deixar que et piquin, sempre procurant, és clar, que no et facin mal», explica una companya seva, sergent de l'Àrea Regional dels Mossos a la Catalunya Central.

La tasca de comunicar una mort a la família comença ja al mateix lloc de l'accident. «Quan veus els objectes personals del cotxe, ja pots veure, per exemple, si és un pare de família. I comences a rumiar a qui et trobaràs al seu domicili: la seva esposa (o el seu marit)... si hi haurà canalla davant...», explica Joan David. Si hi ha nens, a vegades, ja se senten des de la porta estant. «Llavors, primer de tot, truques als veïns, i els demanes si es poden fer càrrec durant una estona dels fills del veí. Un cop entrem, a més, si veiem gossos, els demanem que els tanquin en una habitació», afegeix. «Tot això t'ho has d'anar plantejant en un espai de temps molt curt», assenyala.

Un cop comuniquen la notícia, es troben amb reaccions molt diverses: «Una vegada recordo que una dona em picava. Era la germana de l'home que s´havia mort. En canvi, un altre germà que estava al domicili ens mirava com si no passés res», explica la sergent de l'Àrea Regional de Trànsit. «Normalment, sempre vas a buscar el familiar més sencer. Però, a vegades, només et trobes una sola persona en aquell domicili», explica.

«Alguns et demanen si et pots esperar 10 o 15 minuts, perquè ha d'arribar la mare, o un fill, perquè els ho comuniquis tu un altre cop», explica Joan David. «I, és clar, és tornar a començar un altre cop. I es fa etern. I, quan arriba el familiar en qüestió, la imatge que veu ja val més que mil paraules», diu. «Jo, als infractors de trànsit, en lloc de fer-los pagar multes, els obligaria a acompanyar-nos en aquests llocs, perquè veiessin la reacció de la gent», exclama.

L'hora d'acomiadar-se tampoc no és fàcil. «Quan marxes, penses que has desgraciat la vida d'aquesta família», admet Joan David. «La gran majoria de persones et donen les gràcies. Fins i tot ens truquen a posteriori a la comissaria. Hi ha molta gent agraïda», destaca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema