Per molt experimentat que sigui un professional d'emergències (del SEM, de Mossos, de Bombers..), és impossible que no l'afecti una situació crítica d'estrès, assegura Begoña Odriozola, psicòloga del Sistema d´Emergències Mèdiques (SEM). «El que ha de fer, doncs, és digerir aquesta afectació, perquè no generi seqüeles negatives», diu. I la manera de fer-ho és alliberar les emocions després d'una feina dura. «Si evito l'emoció, segurament tindré problemes, sobretot perquè les situacions són acumulatives. I, si no faig net, puc acabar tenint fatiga per compassió. O traumatització secundària, és a dir, ser afectat com els afectats», diu.

Per tant, afegeix Odriozola, després d'una intervenció delicada, «no passa res si em permeto estar malament, si és que ho estic». Segons afegeix, «el suport dels companys és molt important per a això. Per mirar com ens sentim, si estem tocats, si estem més bé o més malament...». En aquest sentit, assenyala, «tradicionalment, el personal d'emergències ha utilitzat molt el sentit de l'humor, perquè és fantàstic. És una estratègia per afrontar una feina que ha estat difícil».

Odriozola, d'altra banda, també dóna tres eines bàsiques a l´hora d'aprendre a gestionar la situació d'estrès en una emergència, per evitar que l'escenari crític no acabi desbordant els professionals i, d'aquesta manera, puguin dur a terme amb èxit la seva feina.

D'entrada, el més essencial «és cuidar-nos de base». És a dir, tenir una vida sana. «Hem de respectar-nos els ritmes de son i de descans, tenir una alimentació equilibrada, fer activitat física, si és aeròbica, millor... tot això ens ajuda a tenir més capacitat de resistència, a l'hora de tolerar l'estrès», explica. Durant la l'actuació, és necessari que cada professional se centri només en allò que està fent. «És el que s'anomena la visió túnel: estar atent i concentrat en allò que estàs fent. Fer una cosa després de l'altra. I protegir-te de qualsevol cosa que et pugui distreure», explica. Finalment, diu, és primordial saber aturar-se «si notem que anem massa accelerats». Segons afirma, «això és freqüent que passi. I llavors és important aturar-se, respirar i fer una pausa de cinc minuts».