L'alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, va defensar ahir davant del jutge l'aprovació l'any 2012 de la polèmica llicència que va permetre a Iberpotash construir una pista forestal per accedir a la nova rampa de la mina de Cabanasses. Malgrat que la fiscalia considera il·legal la llicència, perquè l'Ajuntament no va complir els tràmits, Canudas va argumentar que tenia els informes tècnics favorables i va assegurar que ignorava que el primer tinent d'alcalde, Joan Castellà, havia signat un contracte econòmic privat amb Iberpotash perquè la nova pista passés per terrenys de la seva propietat.

Canudas va declarar ahir a l'Audiència de Barcelona per un presumpte delicte de prevaricació urbanística, del qual està acusat únicament per la CUP, que exerceix l'acusació popular del cas. El fiscal, tot i mostrar-se convençut de la il·legalitat de la llicència, exculpa els polítics dels fets, i només en fa responsables l'arquitecte i els dos secretaris municipals que van fer els informes favorables, i que ahir van declarar com a acusats.

Tot i així, el fiscal, per sorpresa, va decidir ahir, a l'inici del judici, formular acusació contra el regidor Castellà, que fins ara, com Canudas, només era acusat per la CUP. La fiscalia imputa ara a Castellà un delicte de negociacions prohibides, per haver fet negoci amb el lloguer dels seus terrenys, tot i saber que depenien d'una llicència que havia de ser aprovada, entre d'altres, per ell mateix, com a membre de la junta de govern.

La CUP, al seu torn, a banda de Canudas i de Castellà, també acusava de prevaricació els altres tres regidors que formaven part de la junta de govern que va aprovar la llicència (Carme Besa, Miquel Caellas i Àngel López). Ahir, després d'escoltar la seva declaració, la CUP va decidir retirar l'acusació contra ells, en concloure que, a diferència de Canudas i de Castellà, van participar en la votació sense ser conscients que la tramitació de la llicència havia estat il·legal.

Per aquest motiu, el judici es reprendrà avui amb cinc acusats enlloc de vuit: els tres tècnics processats (acusats de prevaricació tant per la fiscalia com per la CUP); el regidor Castellà (acusat per la CUP de prevaricació i de negociacions prohibides, i acusat per la fiscalia només per aquest últim delicte), i l'alcalde (imputat només per la CUP, per prevaricació).

Pel que fa a penes de presó, la fiscalia demana entre un any i mig i dos anys i nou mesos per als tècnics, i sol·licita nou mesos de presó per a Castellà. La CUP, en canvi, demana entre quatre i cinc anys de presó per a tots els acusats i, en el cas de Castellà, hi afegeix dos anys més. Tots, a més, s'enfronten a inhabilitació i a multes.

«Sé quins pagesos són els propietaris de terrenys a la zona, però desconec on són els límits de les finques», va al·legar ahir l'alcalde Canudas per justificar que ignorés que els terrenys per on havia de passar la nova pista forestal eren propietat del seu company de govern, Joan Castellà.

Segons va afegir, mai ningú no li va comentar que Castellà havia signat un contracte de lloguer amb Iberpotash sobre els terrenys per on passaria la pista. «Si ho hagués sabut, hauria demanat al secretari municipal si s'havia d'abstenir en la votació», va dir Canudas. «El secretari no ens en va dir mai res», va afegir. De fet, el secretari va declarar ahir que no va advertir que Castellà s'havia d'abstenir «perquè no hi vaig pensar».

En tot cas, Canudas va recordar que, en qualsevol ajuntament, la facultat d'aprovar llicències depèn de l'alcalde, i que ell ha delegat aquest poder a la junta de govern «com a transparència». I va constatar que el nom de Joan Castellà no apareixia en l'informe d'aprovació de la llicència, perquè era per unes obres concedides a Iberpotash, i no pas a Castellà.

Sobre el fet que la llicència no hagués complert els tràmits, l'alcalde va assegurar que es va refiar del que li deien els seus tècnics.

«Un favor al poble»

Per la seva banda, el regidor Castellà va declarar que mai no se li va acudir que no podia participar en la votació. «El meu vot tampoc no era determinant a la junta», va recordar. Castellà va assegurar que va ser Iberpotash qui va anar darrere dels seus terrenys (i no al revés), però que no els va voler vendre perquè formaven part del patrimoni familiar. «Hauria preferit que Iberpotash hagués tingut una alternativa de pas que no fos pel meu terreny. Però no era possible. I jo entenc que l'empresa donava feina al poble, i no pots negar-te sempre». Per això, va dir, va decidir llogar el terreny: «Per fer un favor al poble», va dir.