El jutjat d'instrucció número 2 de Manresa ha arxivat la causa que instruïa per iniciativa pròpia contra Joan Badia, alcalde de Callús, per un suposat cas de desobediència davant la Guàrdia Civil en els fets de l'1-O. El fiscal no ha trobat proves concloents que sustentin l'acusació i la jutgessa titular del jutjat s'ha vist obligada a ordenar el sobreseïment i arxiu del cas perquè no hi ha hagut acusació contra Badia.

L'alcalde de Callús afirmava ahir, poc després que aquest diari li comuniqués la resolució, que «se sentia satisfet» per l'inesperat gir que havia fet el jutge en aquest cas. Badia va va presentar una denúncia contra l'actuació de la Guàrdia Civil al seu municipi, però el titular del jutjat número 2, en veure que assumia que ell era el cap de la seguda que hi havia hagut al col·legi Joventut de Callús en el moment en què la Guàrdia Civil es disposava a entrar per requisar les urnes, va decidir obrir diligències prèvies.

L'alcalde de Callús, justament, va ser una de les víctimes de l'ús de la força per part dels membres d'aquest cos de seguretat: un dels agents el va empentar amb el seu escut protector i el va fer caure, tot i haver-los advertit que s'adreçava a ells en qualitat d'alcalde del municipi. Aquesta agressió encara és una causa oberta al jutjat que instrueix els fets de l'1-O al Bages.

En una situació similar es trobaria l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, també acusat de desobediència, però en aquest cas encara no es coneix la resolució judicial. I té un cas obert similar el regidor i actor de Sant Joan Jordi Pesarrodona, tot i que en el seu cas la incriminació que va fer la jutgessa és més àmplia.

Badia confiava que la iniciativa de la jutgessa acabés en arxiu. «Això és el que m'havia comentat l'advocat» després de saber que el fiscal no hi veia indicis per continuar la causa, va explicar ahir. I l'alcalde, tal com va fer en seu judicial el dia que hi va haver la vista que ell impulsa contra els agents de la Guàrdia civil, va afirmar ahir a Regió7 que «jo no vaig ser desobedient, no em vaig negar a fer res, perquè la Guàrdia civil tampoc no em va demanar cap tipus de col·laboració». En tot cas, però, assegura que «estava davant d'una porta de 4 metres d'amplada. Podien passar tranquil·lament i no calia que m'empentessin amb l'escut».

La jutgessa explica en la resolució que ahir es va fer pública que el fiscal va demanar el sobreseïment provisional de la causa perquè «entén que el que consta a les actuacions és insuficient per sustentar l'acusació, perquè no hi ha prova incriminatòria. Destaca que hi ha un informe de la Guàrdia Civil que no inclou com a diligència complementària perquè hi ha versions contradictòries en el document sobre els fets ocorreguts, segons el fiscal. I aquest tampoc no ha demanat cap altra diligència complementària.

Unes 200 persones van donar suport a l'alcalde de Callús, Joan Badia, el 5 de febrer passat quan va ser citat a declarar per un presumpte delicte de desobediència durant els fets de l'1-O. L'alcalde, però, va restar poc temps a les dependències judicials perquè es va acollir al seu dret a no declarar. Segons va manifestar a la sortida dels jutjats, aquella acusació no tenia cap sentit i denunciava que la seva citació s'emmarcava en «una causa general» contra l'independentisme i la democràcia. «Tothom ha vist les imatges, i només vam intentar fer de mediadors», defensava.

El batlle bagenc també va anar als jutjats el 10 d'abril passat per declarar, en aquest cas, com a perjudicat per les càrregues policials que hi va haver ll'1-O.