El capità de la Guàrdia Civil que l'1-O va dirigir el desplegament al Bages va justificar ahir les càrregues policials a la comarca per «legítima defensa», ja que considera que els veïns concentrats van fer «resistència activa» pel simple fet de no apartar-se. L'actuació policial d'aquell dia en quatre pobles del Bages va causar en total una cinquantena de ferits.

Així ho va assegurar ahir l'alt comandament del cos armat en la seva declaració com a testimoni davant de la jutge Maria Teresa Rodríguez, titular del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga la jornada de l'1-O a la comarca. El capità en qüestió, que pertany al Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de Saragossa, va dirigir l'operatiu al Bages i va acudir físicament a l'escola de Callús i a l'IES Quercus de Sant Joan (en aquest últim cas, com a reforç).

En la seva declaració judicial, el capità va definir com a «resistència activa» qualsevol actitud dels ciutadans que no fos la d'apartar-se davant dels antiavalots de la Guàrdia Civil. D'aquesta manera, va descartar qualificar com a resistència passiva el comportament majoritari dels concentrats, que va ser asseure's a terra, o estar dempeus amb les mans enlaire.

Segons va explicar ahir un dels advocats presents a l'interrogatori, David Casellas, el capità va argumentar l'ús de la força, doncs, no tant per donar compliment a la resolució del TSJC de clausurar col·legis, «sinó com a legítima defensa, davant de l'actitud de resistència activa de la gent».

Casellas, integrant del Col·legi d'Advocats de Manresa (que exerceix l'acusació particular contra les càrregues policials), va considerar que aquesta valoració de resistència activa és «equivocada», i que, per tant, «l'ús de la força policial va ser desproporcionat». Segons Casellas, la llei estableix clarament que l'ús de la força policial ha d'obeir a criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat, i que, per tant, aquests criteris no es complien «davant de persones que estaven assegudes a terra, o dretes amb les mans enlaire».

D'altra banda, en la mateixa declaració d'ahir, el capità que va manar l'1-O al Bages va explicar que, aquell dia, tenien agents secrets a la gran majoria de col·legis de la comarca, però no va voler precisar el motiu concret per elegir els col·legis de Sant Joan, Callús, Fonollosa i Castellgalí. Segons es va limitar a dir, van elegir aquests llocs «en funció de la gent que hi havia» i si eren indrets que quadraven «amb el recorregut» del desplegament policial. Per a l'advocat David Casellas, el criteri de selecció va ser «arbitrari».

Les declaracions d'ahir, programades des de feia setmanes, formen part del procés d'instrucció que se segueix per les càrregues de l'1-O al Bages, i que està en la recta final. Encara que la jutge, de moment, no ha arxivat la causa, fa deu dies ja va emetre una resolució en què descartava, de moment, l'abús de força policial. El Col·legi assegura que batallarà, però, perquè el cas no s'arxivi.