El fiscal de Manresa ha presentat un recurs a l'Audiència de Barcelona oposant-se a l'arxivament dels delictes d'odi i resistència que inicialment s'atribuïen al regidor i actor santjoanenc Jordi Pesarrodona per l'1-O, segons han explicat fonts judicials a Regió7. La fiscalia també ha recorregut l'arxivament de la causa per desobediència que s'havia obert contra el cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra de Manresa.

Tant Pesarrodona com el comandament de Mossos havien estat imputats pel Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa després de ser denunciats per la Guàrdia Civil en el seu atestat de l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, un dels col·legis bagencs on hi va haver càrregues policials. La magistrada, però, va decidir arxivar aquestes causes el 23 d'abril passat, després que el tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l'operatiu desmentís l'atestat i, d'aquesta manera, negués que Pesarrodona i el mosso cometessin els fets delictius esmentats.

Ara, però, el fiscal ha decidit presentar un recurs contra aquesta decisió judicial, tot al·legant motius jurídics, sense entrar en raons de fons. Segons el fiscal, les causes obertes contra Pesarrodona i el mosso s'havien d'investigar de forma conjunta amb els delictes de desobediència que la jutge inicialment va obrir d'ofici contra tres càrrecs electes del Bages, entre els quals hi havia el propi Pesarrodona. Per aquest motiu, segons el ministeri públic, el recorregut judicial d'aquestes causes no es pot separar de les altres, per evitar que, més endevant, hi poguessin haver sentències contradictòries.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que representa els ferits per les càrregues de l'1-O al Bages, entre els quals el propi Pesarrodona, ja ha anunciat que s'oposarà al recurs del fiscal. L'advocat David Casellas assenyala la paradoxa que la fiscalia, en el seu moment, no es va oposar que les causes s'instruïssin de forma separada. I, en tot cas, ressalta que el ministeri públic no entra a valorar motius de fons a l'hora d'oposar-se a l'arxivament.

Pesarrodona sempre s'ha mostrat convençut que la denúncia inicial per odi i resistència que la Guàrdia Civil va presentar contra ell l'1-O era una represàlia del cos armat per la seva fotografia amb un nas de pallasso el 20-S al costat d'un guàrdia civil, a Barcelona. De fet, el tinent va reconèixer que, quan van anar a Sant Joan, sabien que hi trobarien Pesarrodona. Ara, el regidor, doncs, veu que finalment haurà de ser l'Audiència de Barcelona qui determini si pertoca arxivar o no aquests delictes.

Es dóna el cas que Pesarrodona té oberta de moment la causa per desobediència que la jutge manresana va imputar-li inicialment com a resposta a la denúncia de lesions que va presentar el regidor santjoanenc, que va ser ferit per cops de porra a l'escola Joncadella. Aquesta imputació per desobediència està pendent de resoldre's a l'Audiència de Barcelona, ja que el Col·legi d'Advocats va presentar-hi un recurs al·legant indefensió de Pesarrodona, que el febrer passat va ser citat a declarar a Manresa sense tenir informació de la causa.

Els altres dos càrrecs electes del Bages imputats inicialment per desobediència van ser l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i el de Callús, Joan Badia. En aquest últim cas, la jutge ja li va arxivar el cas, després que el fiscal no presentés cap acusació contra ell. Queda pendent saber què passarà en el cas d'Eloi Hernàndez.