Quan Malet es va establir fa dos anys al pis del carrer del Cós, acabava de sortir de Lledoners, on havia complert pena per haver falsificat matrimonis, per conveniència. No era el primer cop que estava a presó: els anys 80 va ser condemnat per apropiació indeguda. Havia treballat d'assessor fiscal en un despatx del passeig Pere III i s'havia quedat els diners que una cinquantena d'empresaris vinculats al sector de la perruqueria li havien entregat per pagar a Hisenda i a la Seguretat Social.

Quan el 2016 va sortir de Lledoners, va acudir inicialment al seu pis de tota la vida, situat a la Muralla de Sant Domènec, i va descobrir que uns lladres hi havien causat desperfectes. Per aquest motiu, va llogar provisionalment un pis molt a prop, al carrer del Cós número 11, un edifici que antigament havia acollit un hostal.

Malet va signar un contracte de lloguer de tres mesos i, passat aquest temps, va deixar de pagar. «Em deia que l'assistenta social ja parlaria amb mi, però mai no ho va fer. I que tard o d'hora marxaria al seu pis de la Muralla. Però no marxava mai», explica l'amo de l'immoble, Eduard Mangirón.

Fa mig any, va obrir les portes del seu pis a la presumpta homicida. Unes setmanes després, fart d'aguantar-la, la va fer fora. Ella, aleshores, va okupar un pis del mateix bloc del carrer del Cós, just a la planta de sota. En aquell habitatge, fins llavors, hi havien viscut uns okupes amics seus, que són els qui li van donar la clau.

Mentre va viure d'okupa al pis de sota, la dona va continuar visitant sovint el pis de Malet, i van mantenir la relació. Ell continuava donant-li diners i, fins i tot, menjar del Banc d'Aliments, que aconseguia expressament per a ella.

La setmana passada, l'agressivitat de Romero va créixer. «Dilluns em va dir que hi hauria apunyalaments», afirma una veïna, Dominga Meliano. «Dissabte, estava fora de si: no parava de cridar i de donar cops pel pis», afegeix. Eduard Soldevila, un altre veí, bon amic de la víctima, el va veure viu dissabte mateix. «Tenia sang en un braç, per esgarrapades. Li vaig dir que truqués als Mossos. Que allò no havia d'aguantar-ho més. Però, ell, tossut, em deia que no», explica. I ja no va tenir més notícies d'ell fins l'endemà, diumenge, en saber el tràgic desenllaç.