Primera estirada d'orelles de l'Audiència de Barcelona a la jutge de Manresa que investiga l'1-O al Bages. El tribunal provincial ha acceptat un recurs de la defensa del regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesar-rodona, i ha reconegut que la magistrada manresana María Teresa Rodríguez va «infringir» el seu dret de defensa quan no va argumentar per quin motiu li va imputar, d'ofici, un delicte de desobediència en relació amb l'1-O. Per això, anul·la dues resolucions de la jutge i tomba una part del procés que s'ha seguit fins ara contra Pesarrodona, que s'haurà de repetir. La causa per desobediència, de moment, es manté oberta.

En la resolució, a la qual ha tingut accés Regió7, la secció cinquena de l'Audiència retreu a Rodríguez que cités a declarar Pesar-rodona sense concretar quina era l'autoritat a la qual havia comès suposadament desobediència (el TSJC, la Guàrdia Civil o un altre òrgan) i sense afegir cap argument. No va ser fins al dia de la compareixença de Pesarrodona quan la jutge va revelar que, en realitat, es referia al Constitucional. Aquesta deixadesa, conclou l'Audiència, va causar «indefensió material i efectiva» a Pesarrodona, que el 7 de febrer va anar a declarar al jutjat sense saber exactament de què se l'acusava. Per això, es va acollir al dret a no declarar.

Els fets es remunten a l'inici de desembre, quan María Teresa Rodríguez, titular del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, va notificar de sorpresa a tres càrrecs públics del Bages la seva citació com a investigats. Eren el regidor Pesarrodona; l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez; i l'alcalde de Callús, Joan Badia, tots tres d'ERC.

En el cas d'Hernàndez i de Badia, la citació informava que era pel delicte de desobediència, i, en el cas de Pesarrodona, la notificació no arribava ni tan sols a aquest detall, ja que deia simplement que havia d'acudir al jutjat «com a investigat». Dies després, les defenses van accedir a una resolució anterior, dictada el 9 de novembre, en què la jutgessa explicava que obria un procés contra tots tres per desobediència, tot i que sense especificar què és el que haurien desobeït ni a qui.

La jutge va denunciar d'ofici

Tots tres havien denunciat prèviament als Mossos les càrregues de la Guàrdia Civil l'1-O als seus municipis. Pesarrodona i Badia ho van fer per lesions, ja que van ser agredits pels antiavalots, i Hernàndez ho va fer per danys, per les destrosses causades a l'ajuntament. Quan la magistrada va rebre les denúncies al jutjat, les va admetre a tràmit, però va pensar que, en ser càrrecs públics, haurien pogut cometre desobediència amb relació al referèndum, motiu pel qual els va imputar.

Encara que la situació d'indefensió s'havia produït contra tots tres, només la defensa de Pesarrodona va decidir presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència, demanant que es tombi la resolució de la jutge del 7 de febrer (en la qual ordenava avançar en el procés judicial), així com la resolució del 13 de març en què rebutjava un primer recurs de la defensa.

Finalment, ahir, l'Audiència va resoldre el recurs i va declarar nul·les les dues resolucions de la jutge manresana. Per aquest motiu, ordena «la retroacció de les actuacions en el moment anterior a la declaració de Jordi Pesarrodona», a efectes que «se l'informi expressament dels fets que se li atribueixen». Això significa que, ara, la jutgessa haurà de tirar enrere el procés i tornar a citar Pesarrodona al jutjat, després d'informar-lo correctament de l'acusació.

Un cop s'hagi acabat el procés d'investigació, la jutge demanarà a la fiscalia si vol portar Pesarrodona a judici per desobediència, o si vol arxivar el cas. De moment, ja hi ha el precedent de l'alcalde de Callús, Joan Badia: el fiscal va considerar que no hi havia indicis de desobediència i en va demanar l'arxivament, motiu pel qual la jutge va sobreseure les actuacions contra el callussenc. És previst que, properament, el fiscal s'hagi de pronunciar sobre l'altre afectat, el fonollosenc Eloi Hernàndez.

La causa contra Pesarrodona per desobediència és independent a l'altre front judicial que el regidor té obert pels delictes d'odi i de resistència, que van ser denunciats per l'atestat de la Guàrdia Civil, i que, després de ser arxivats per la jutge, han estat reoberts ara pel fiscal, que ha presentat un recurs a l'Audiència.

«El primer èxit» de l'Audiència

David Casellas, advocat voluntari del Col·legi de Manresa, valora la resolució com «el primer èxit» provinent de l'Audiència. «Ens dóna seguretat i confiança de cara a propers recursos, ja que veiem que l'Audiència serà rigorosa», diu. Segons afegeix, «s'evidencia una cosa que hem detectat en totes les causes de l'1-O: la jutge no està gaire predisposada a investigar el que van denunciar els ferits i ha posat obstacles a la investigació. I, a més, no garanteix els drets dedefensa dels investigats».