L'Audiència de Lleida va arxivar aquest dimecres la causa contra els vuit mestres de la Seu d'Urgell que estaven acusats d'un delicte d'incitació a l'odi contra la Guàrdia Civil, pel tractament que van donar a classe de les càrregues de l'1-O. El tribunal assenyala que no hi ha indicis que els fets denunciats per l'institut armat siguin certs però que, en cas d'haver-ho estat, haurien estat constitutius d'altres delictes (com el d'injúries), i no pas d'un delicte d'odi, ja que la Guàrdia Civil no es pot considerar cap grup «discriminat o amenaçat».

En concret, en la seva resolució, la secció primera de l'Audiència de Lleida assenyala que el delicte d'odi «no pot confondre's amb un delicte d'injúries o ofenses», ja que «requereix que existeixi un grup discriminat o amenaçat com a subjectiu passiu, i amb incitació a la lesió de drets dels membres d'aquest grup». Un fet, conclou, que «clarament, no resulta aplicable al supòsit que ens ocupa».

L'Audiència recorda que l'article 510.1 del Codi Penal, que regula els delictes d'odi, sanciona els comportaments que fomentin la discriminació o violència contra un grup «per motius racistes, antisemites o d'altres referents a la ideologia, religió o creences», així com també a la pertinença «a una ètnia, raça o nació». També se sanciona les actituds que atemptin contra persones per raó «de sexe, orientació sexual, raons de gènere, malaltia o discapacitat».

En tot cas, l'Audiència centra la resolució a negar que hi hagi indicis que els mestres denunciats de la Seu vulneressin els drets dels alumnes fills de guàrdies civils, com sostenia l'institut armat. La interlocutòria assenyala que el clima de convivència a l'escola Albert Vives de la Seu d'Urgell és bo, i que fins i tot així ho han reconegut alguns pares pertanyents al cos de la Guàrdia Civil.

La resolució assenyala que «els comentaris desafortunats que es poguessin donar entre alguns alumnes» no és un fet que es pugui considerar «extraordinari» en l'àmbit escolar, i que, en tot cas, «no té res a veure amb una promoció directa o indirecta a l'odi» per part dels mestres denunciats. L'Audiència afegeix que no es pot oblidar el context del moment (l'endemà dels «greus incidents» de l'1-O), i que, si es va produir cap incident entre els escolars, «no va ser com a conseqüència de la incitació» feta pels acusats.

Sobre la participació dels mestres de la Seu a l'aturada del 3-O, l'Audiència diu que es tracta d'un fet emparat per la llibertat d'expressió, i que, per tant, no té res a veure amb l'odi. I afegeix que el comunicat que van redactar contra les càrregues es va adreçar a les famílies, i no als alumnes.