En el mecanisme d'autoirrigació del ruibarbre del desert juga un paper primordial la fina capa de cera que té a les fulles i que fa que l'aigua de la pluja vagi fluint directament fins a l'arrel principal de la planta, i li concedeix així reserves extres per a la florida. La investigació va revelar, a més a més, una excepcional estructura de solcs a les fulles que recorda, en veure-les de prop, la topografia d'una serralada de muntanyes. Aquestes profundes i amples arrugues funcionen com un sistema de canalització d'ai-gües similar al d'una depressió muntanyenca, a través de la qual la planta redirigeix l'aigua. Els experiments demostren que el ruibarbre del desert pot arribar a captar 43,8 l d'aigua, a diferència dels 4,2 d'altres plantes del mateix medi, i que pot penetrar a la terra a una profunditat de 10 cm.