La ciència celebra el 400 aniversari del primer telescopi

EFEROMA
Els astrònoms de tot el planeta commemoren el quart centenari del reconeixement oficial per part de les autoritats de la República de Venècia del primer telescopi, un invent del científic italià Galileu Galilei (1564-1642) que va canviar per sempre el rumb de l'astronomia. El 25 d'agost del 1609 el Senat de Venècia feia seu aquest invent del geni renaixentista i aprovava un augment de salari per a Galileu com a professor de Geometria, Mecànica i Astronomia a la Universitat de Pàdua, càrrec que va ocupar fins pocs mesos després, quan va decidir tornar, amb el seu telescopi, a Florència.
Les autoritats de la República de Venècia van acceptar així la proposta del científic toscà de quedar-se l'ús exclusiu d'un telescopi que només quatre dies abans havia estat presentat oficialment a la torre del campanar de la plaça de Sant Marc i que, al principi, va ser utilitzat amb finalitats bèl·liques. "El lloc de presentació encara existeix avui. Des d'una altura d'uns 60 metres es podia observar el mar. Allí dalt Galileu havia muntat el seu telescopi", explica Paolo Galluzzi, director del Museu d'Història de les Ciències de Florència. "Allí va mostrar als presents, que eren nombrosos senadors i personatges destacats, les prestacions d'aquest nou instrument, insistint no en el valor astronòmic, sinó en el valor militar i estratègic", afegeix. Galluzzi explica que el que va sorprendre més les autoritats va ser que semblés que podien tocar amb la mà quelcom que a primera vista no podien veure, com eren els vaixells que s'acostaven per la llacuna de Venècia, un fet que tenia, segons ells, un gran interès defensiu. Com a resultat de les possibilitats gairebé màgiques que oferia el telescopi, el Senat de Venècia va acordar, un dia com ahir de fa quatre segles, augmentar el salari de Galileu de 320 a 1.000 florins, és a dir, el va triplicar, demostrant així el valor que tenia l'invent per a ells. El geni renaixentista, que va mostrar interès per gairebé totes les arts que existien en aquella època, es va convertir així en el pare d'un invent que ha suposat i continua suposant la base de l'astronomia, que no va tornar a ser la mateixa des de llavors.