L´home ja cosia amb lli fa 34.000 anys

EFEGEÒRGIA
Unes fibres de lli descobertes en una cova de la República Caucàsica de Geòrgia i que daten de fa més de 34.000 anys són les més antigues que ha utilitzat l'home per cosir o fer cordills. Les fibres, que són de lli salvatge (el lli no va començar a conrear-se fins al segle IV aC), van ser trobades per casualitat durant una anàlisi microscòpica d'argila procedent de sediments del paleolític superior a la cova de Dzudzuana. Els fragments de fibra no són apreciables a primera vista perquè les peces i utensilis als quals eren cosits s'han desintegrat amb el pas del temps. Alguns d'aquests brins són tenyits de negre, gris, turquesa i rosa. Els habitants de la zona durant el paleolític superior disposaven d'una àmplia gamma de pigments naturals procedents d'arrels i plantes, i els colors també inclouen el groc, el vermell, blau, violeta, marró i verd. Alguns dels fils són teixits i d'altres estan retorçats per formar cordes, possiblement per lligar els mànecs de les eines de pedra, per confeccionar cistells o cosir vestimentes i sabates de pells Fins ara, les fibres més antigues tenien entre 29.000 i 32.000 anys.