EFEMADRID
Un grup internacional d'astrofísics, amb participació espanyola, ha detectat el cos celeste més llunyà i antic registrat fins ara, i ha confirmat que les estrelles ja existien quan l'univers només tenia 600 milions d'anys. Els estudis de Javier Gorosabel i Alberto Castro-Tirado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, i d'Alberto Fernández Soto, de l'Institut de Física de Cantàbria, indaguen en l'explosió de raigs gamma que es va registrar el 23 d'abril passat, la més llunyana que s'ha detectat fins avui, que correspon a l'explosió de l'estrella més antiga i llunyana que es coneix, una de gegant que es va apagar fa 13.000 milions d'anys. La seva última resplendor va arribar a la Terra fa tot just sis mesos.
Les explosions de raigs gamma són un dels fenòmens més energètics de l'univers. Corresponen a l'explosió d'una estrella gegant al final de la seva vida, quan esgota el combustible i es col·lapsa, i dóna lloc així a un forat negre o, de vegades, a una estrella de neutrons. Alhora, per un procés que els científics encara no comprenen gaire bé, dos dolls de gas perforen l'estrella i la matèria surt disparada cap a l'espai en direccions oposades, i allibera així una gran quantitat d'energia.
El descobriment, que s'ha publicat a la revista Nature, és important, segons Castro-Tirado, perquè "no és només l'estrella el que hem vist", sinó que després "suposadament hi ha d'haver una galàxia", però "ha de ser tan summament feble que amb la tecnologia actual no es pot apreciar". El científic pensa que podrà ser perceptible quan el successor del telescopi espacial Hubble s'enlairi per explorar l'espai .
Els científics pensen que les estrelles de primera generació, conegudes com a població III i que encara no se'n coneix cap, van aparèixer quan l'univers tenia entre 200 i 400 milions d'anys. L'estrella que s'ha estudiat ara va explosionar fa 600 milions d'anys. "L'aparició d'objectes com aquest vol dir que la formació dels cossos celestes va ser més ràpida del que es pensava, segons ha conclòs Fernández Soto.
