Limitar el consum de carn per frenar el canvi climàtic

ACN Tradicionalment s'ha titllat al sector ramader com un dels principals agents contaminadors del medi pel fet que les dejeccions ramaderes, els anomenats purins contenen alts nivells de nitrats que infecten l'aigua que posteriorment consumim els humans. Una bona gestió d'aquest residu però, pot ser beneficiosa per l'agricultura i fins hi tot generar energia. L'ACN ha parlat amb els pioners del biogàs a l'Estat i han explicat que tractant biològicament els purins es pot estalviar l'emissió a l'atmosfera de 20.000 tones de CO2 a l'any. D'altra banda, a Europa comencen a aplicar dinàmiques per reduir el consum de carn com la de declarar el dijous dia vegetarià, és el cas de Gant, a Flandes.

El biogàs: d'estar criminalitzat al 2002 a ser el puntal de l'Administració actualment

La filosofia de treball de les plantes de biogàs és una 'qüestió molt global', afirma Ramon Porta, responsable tècnic de la primera planta d'aquestes característiques que es va implantar a l'estat espanyol, a Vila-sana (Pla d'Urgell). En aquest sentit, Porta recorda com al 2002, se'ls criminalitzava per voler portar a terme el projecte i assegura que va haver d'aguantar els retrets a la cara de molts polítics. Actualment però, la situació ha canviat radicalment, i el biogàs, és a dir el tractament biològic de les restes animals com purins, és un dels 'puntals' de l'Administració, segons Porta, fins al punt que està a punt de sortir el Pla de biodigestió de purins a nivell estatal.

Els germans Porta Gaset de Vila-sana (Pla d'Urgell) sempre han volgut veure els purins com un benefici i no un fet contaminant, i sota la filosofia de voler-ho aprofitar tot, van començar a emmirallar-se pels volts de l'any 2000 amb les plantes de biogàs que començaven a proliferar per països europeus com Alemanya i França. Després de superar el topall de l'Administració al 2006 van poder posar en marxa la planta de Vila-sana.

En aquest sentit, un dels principals objectius és que la planta de biogàs 's'aguanti per si mateixa' amb tot el cicle productiu que es pugui generar provinent dels purins de les granges, els residus carnis dels porcs una vegada han estat sacrificats a l'escorxador, i d'altres residus orgànics de cultius hortofructícoles. De tot plegat i gràcies al procés digestiu de la planta de biogàs, se n'obté energia com pot ser l'electricitat i la calefacció. A més a més, es pot aprofitar el CO2 per fer créixer les plantes en un hivernacle i de tot el producte restant al procés de digestió de la planta en resulta un excel·lent adob per als cultius.

Estalvi de 20.000 tones a l'any de CO2 a l'atmosfera

Porta afirma orgullós que una planta de biogàs compleix tots els acords de Kyoto i en aquest sentit assegura que a l'any estalvia l'emissió a l'atmosfera unes 20.000 tones de CO2. El fet de ser pioners en aquest terreny ha permès als germans Porta la consolidació de l'empresa Ecobiogàs, que es dedica a l'impuls i l'assessorament de plantes de biogàs arreu del territori. Des del 2006 ja n'han implantat cinc i actualment tenen molts projectes engegats que els asseguren la feina per anys. Així mateix, les plantes cada cop són més grans, ja que si fins ara les projectaven de 500 quilovats, ara ja estan treballant amb una de fins a 4 megavats, que significa traspassar al terreny industrial. Segons Porta, cada any visiten les instal\u0095lacions de Via-sana més de 3.000 persones.

La inversió necessària per fer una planta de biogàs no baixa del milió d'euros, però Porta remarca que aquest és un concepte en què la gent no s'hi hauria de fixar. Tot i reconèixer que les subvencions de l'Administració encara no són suficients perquè es continuen primant més els recursos fòssils que els renovables, Porta diu que amb set o vuit anys una planta de biogàs és rentable. En qualsevol cas, considera que és una veritable aposta de futur per al sector agroramader.

Dijous, hamburguesa de Tofu

Si a Catalunya els dijous toca paella, a Gant (Flandes, Bèlgica) s'imposa l'hamburguesa de tofu. L'ajuntament d'aquesta ciutat ha declarat el dijous dia vegetarià i, des del passat estiu, molts restaurants i els menjadors dels hospitals, la universitat, les escoles i altres edificis públics suprimeixen la carn i el peix del seu menú un cop per setmana per lluitar contra el canvi climàtic, l'obesitat i el maltractament animal. I es que l'ONU calcula que la producció de carn genera el 18% dels gasos d'efecte hivernacle, així que si els sis milions de flamencs fessin dieta verda un dia per setmana s'estalviarien tant en CO2 a l'any com si retiressin un milió de cotxes de les seves carreteres.

93 dels 475 restaurants d'aquesta ciutat de 230.000 habitants, un de cada cinc, són vegetarians o ofereixen menú verd. 'Aquesta proporció tan elevada converteix Gant en la capital vegetariana d'Europa', proclama el seu regidor de Medi Ambient, Tom Balthazar, per del 'Donderdag Veggi Dag' o dijous vegetarians. 'Volem combatre el mite que la dieta vegetariana es limita a menjar soja, enciam insípid i quatre rodanxes de tomàquet, la cuina creativa no és incompatible amb les verdures', defensa. L'ajuntament, liberal-laboralista, ha repartit 90.000 plànols per ajudar veïns i turistes a trobar els restaurants naturalistes. I als chefs locals que no ho veuen clar els ofereix classes gratuïtes el cuiner d'El Bulli Philppe Van den Bulck.

L'Ajuntament de Gant assegura que no s'obliga a ningú a no menjar carn i que és totalment voluntari. Això no obstant, admeten que hi ha molta gent que els ha demanat que vagin més enllà i directament prohibeixin als restaurants servir carn i peix els dijous. D'altra banda, alguns pares d'alumnes exigeixen que les escoles segueixin garantint la carn, també els dijous, i que els plats vegetarians només siguin una alternativa.

A Gant fins i tot el menjar ràpid pot ser verd: Tasty és l'alternativa flamenca i ecològica al McDonald's i ofereix hamburgueses de soja, arròs, bròquil, avellana o blat de moro, entre d'altres verdures.

Famosos demanen al Parlament Europeu reduir el consum de carn per lluitar contra el canvi climàtic

L'últim episodi d'aquesta lluita per frenar el consum de carn va tenir lloc la setmana passada quan l'ex-Beatle Paul MacCartney, juntament amb l'expert ambiental de l'ONU i premi Nobel de la Pau 2007, Rajendra Kumar Pachauri, i el vicepresident del Parlament Europeu, Edward McMillan-Scott, van dir que no menjaven carn perquè el bestiar genera més gasos amb efecte hivernacle que el sector del transport.

Paul McCarteny, fundador de la campanya 'Dilluns sense carn', va proposar a tothom que es comprometés a no menjar carn un dia a la setmana per lluitar contra el canvi climàtic. Un compromís 'factible' des del punt de vista del músic, que va declarar fer tot el possible per reduir les emissions de CO2. McCartney va fer una crida directa als europarlamentaris perquè responguessin a l'opinió dels experts i lideressin la iniciativa de consumir menys carn.