Un grup d'investigadors de diversos països ha desenvolupament un projecte que permet obtenir energia neta directament de la depuració d'aigües residuals, gràcies a l'ajuda d'un insòlit bacteri capaç de produir electricitat durant la seva intervenció en aquest procés de purificació hídrica. Aquest treball de recerca, coordinat pel director de l'Institut Universitari d'Electroquímica de la Universitat d'Alacant (UA), Juan Miguel Feliu, ha consistit a dissenyar un prototip de pila microbiana per a ús industrial que generi de manera simultània energia i depuri aigües residuals.

El projecte, finançat amb tres milions d'euros per la Unió Europea, es pot aplicar principalment a les empreses dedicades a la depuració d'aigües, a les quals suposaria un considerable estalvi en les despeses energètiques derivades del tractament usat per eliminar els components residuals hídrics, que representen en l'actualitat entre el 50% i el 60% dels costos.

L'Institut Universitari d'Electroquímica de la UA ha liderat aquesta investigació multidisciplinària, anomenada Bacwire (Interconnexió bacteriològica per a la conversió d'energia i biodescontaminació), que va començar l'octubre del 2009 i que acaba de finalitzar, han explicat a Efe els doctors Víctor José Climent i Juan Manuel Ortiz, dos investigadors d'aquest centre.

A més del citat institut, considerat un centre de referència europeu en la investigació de l'electroquímica, han participat en el projecte les universitats d'Alcalá de Henares (Madrid), de Liverpool (Regne Unit) i de Berna (Suïssa).

També hi han intervingut l'Institut d'Investigacions en Ciència i Tecnologia de Materials (INTEMA) de Mar de Plata (Argentina) i l'empresa danesa especialitzada en enginyeria electroquímica Electro-Cell.

Aquesta "aventura científica", en la qual s'han combinat l'electroquímica, la microbiologia i les nanotecnologies, ha partit dels coneixements previs sobre un microorganisme, conegut com Geobacter Sulfurreducens, que viu en els entorns marins i llits de rius on no hi ha oxigen. Aquest microorganisme té "la capacitat de créixer sobre un elèctrode", el que possibilita aprofitar l'electricitat generada durant el seu metabolisme per crear "un tipus molt particular de bateria, anomenada pila de combustible", ha indicat Climent, que ha assenyalat que "això permet la producció d'electricitat i alhora elimina residus contaminants".

En una primera fase de la investigació, els científics van estudiar, a nivell molt bàsic ia escala de laboratori, la fisiologia d'aquest bacteri i la seva capacitat de "comunicar elèctricament amb diferents metalls per optimitzar les condicions de generació de l'electricitat", ha revelat aquest investigador.

Posteriorment, van emprar aquest coneixement adquirit per dissenyar diversos prototips, de mides cada cop més grans, de piles microbianes, que ja estan en funcionament a les instal·lacions de l'Institut Universitari d'Electroquímica de la UA per a la seva possible aplicació a nivell industrial.

Els prototips actuals arriben a produir una potència elèctrica d'entre 20 i 40 watts per metre quadrat, el que equival a uns 5 quilowatts per metre cúbic d'aigua tractada.

Segons Ortiz, un prototip d'investigació dins d'aquest àmbit és considerat que pot ser aplicable a nivell industrial quan supera la potència d'1 kW/m3.

L'aigua residual és el combustible que fa servir el dispositiu creat per aquests investigadors per obtenir l'energia elèctrica.

La novetat d'aquest prototip és que l'energia elèctrica s'aconsegueix de manera directa, sense etapes intermèdies, com ara la formació de gas metà, el que augmenta notablement l'eficiència del procés, ha destacat Climent.

Tot i que el projecte ha finalitzat, els investigadors creuen que es poden optimitzar encara més els resultats del prototip dissenyat i augmentar la potència elèctrica mitjançant una sèrie de modificacions en les condicions en què aquest bacteri s'uneix a l'elèctrode per millorar el seu rendiment energètic.