El casquet de gel continental antàrtic va sorgir per primera vegada durant l'oligocè fa 33,6 milions d'anys, segons demostren les dades d'una expedició internacional. La troballa es basa en la informació continguda en sediments de gel a diferents profunditats, segons ha informat en un comunicat la Universitat de Granada, que recorda que aquest institut andalús és un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la institució acadèmica.

Abans que el gel s'assentés sobre el continent antàrtic, la Terra era un lloc càlid de clima tropical i, en aquesta regió, el plàncton gaudia de gran diversitat, fins que la glaciació va reduir aquestes poblacions a només aquelles capaces de sobreviure en el nou clima. L'expedició internacional Integrated Ocean Drilling Program ha obtingut aquesta informació gràcies a la història paleoclimàtica que es conserva en els estrats de sediment de les profunditats.

La investigadora de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra Carlota Escutia, que ha liderat l'expedició, ha explicat que el registre fòssil de les comunitats d'organismes "dinoflagel.lats" reflecteix una gran disminució i especialització d'aquestes espècies que va tenir lloc en establir-se el casquet de gel i, amb ell, les estacions marcades per la formació i desaparició de la banquisa de gel.

L'origen del casquet polar continental antàrtic marca l'inici del funcionament de les seves comunitats planctòniques que encara perdura en l'actualitat. Aquesta capa de gel s'associa a la seva banquisa, que és la part gelada que desapareix i reapareix en funció de l'estacionalitat del clima. Segons la investigació, la desaparició d'aquesta banquisa quan s'acosta l'estiu antàrtic marca l'augment de la producció primària de les comunitats planctòniques endèmiques. En fondre's, el gel allibera els nutrients acumulats en ell, que són emprats pel plàncton, el que segons Escutia indica que aquest fenomen té influència sobre la dinàmica de producció primària global.

Des que el gel va prendre el continent antàrtic per primera vegada i va provocar l'especialització de les seves comunitats de "dinoflagel·lats", aquestes espècies han anat canviant i evolucionant fins a l'actualitat. Tanmateix, la investigadora de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra considera que el gran canvi va tenir lloc en aquella època quan les espècies van simplificar les seves formes i es van veure obligades a adaptar-se a les noves condicions climàtiques. Els sediments pertanyents a l'època prèvia a la glaciació contenien comunitats de "dinoflagel.lats" molt diverses, amb morfologies estelades, fins que l'aparició del gel fa 33,6 milions d'anys va limitar la seva diversitat i sotmetre la seva activitat a la nova estacionalitat.