"Tot en la vida és química"

L'Acadèmia ha esmentat el català entre els que han fet "importants contribucions" en el camp investigat pels guanyadors d'en- guany: Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel.

"La menció en la ressenya dels premis Nobel no deixa de ser una anècdota, però té la seva gràcia. Almenys confirma que he triat bé el tema d'investigació", ha dit Maseras en una entrevista telefònica.

Els llorejats amb el Nobel han desenvolupat models informàtics que permeten entendre i predir processos químics complexos, és a dir, amb l'ús d'ordinadors es poden reproduir els passos d'una reacció química, per exemple, la fotosíntesi, que no poden ser observats per la rapidesa a la qual tenen lloc.

La química computacional permet "fer càlculs de les propietats d'un sistema sense tenir-lo present" i els mètodes multiescala possibiliten l'estudi de molècules molt grans a l'ordinador, ha indicat. I això per a què serveix? Doncs "per fer millor química", cosa que en l'actualitat vol dir "més sostenible", concepte que va desgranant al llarg de la conversa. "Si en la indústria química existeix un procés massa contaminant, ajudem que ho sigui menys, o col·laborem perquè un medicament o un material siguin més eficients".

Maseras va arribar a la química computacional als anys vuitanta, quan els mètodes multiescala començaven a enlairar-se, les primeres formulacions eren d'una dècada abans però llavors els ordinadors no tenien prou potència de càlcul, tot i que part d'aquesta elecció va respondre, recorda amb un somriure: "a la meva pròpia malaptesa al laboratori". Ara investiga en "catàlisi homogènia", a la qual s'apliquen mètodes multiescala, i amb la qual "s'intenten reduir les reaccions de rebuig dels medicaments al fetge" o millorar certs adhesius perquè utilitzin catalitzadors menys contaminants.

La indústria química té mala fama per ser contaminant, "però l'única que pot arreglar-ho és la investigació". La química és una ciència central que interactua amb gairebé tot, "només s'ha d'usar bé", afirma. I és que "tot en la vida és química", assegura Maseras, que recorda que "la Reial Societat Química britànica va oferir un premi d'un milió de lliures a qui presentés una substància que no fos química i, evidentment, el premi va quedar desert".

Maseras desenvolupa la seva feina a l'ICIQ, creat pel Govern català el 2004 dins d'una xarxa d'instituts i que disposa de finançament meitat públic i privat. Funciona amb grups de treball "molt autònoms" en què tots han de retre compte del seu rendiment. "Si en cada avaluació, cada cinc anys, no he rendit prou, em faran fora", assegura. Procedent del sistema universitari espanyol, Maseras considera que aquest "té seriosos problemes", entre aquests, a més de l'insuficient finançament, que hi hagi "professors-funcionaris" que no rendeixen, però "no hi ha manera de controlar-los".

També el preocupa el baix nivell de transferència de tecnologia que hi ha a Espanya. "A la universitat i en centres d'investigació estem a un bon nivell que no aconseguim fer arribar a la indústria, que fins i tot es mou amb moltes patents estrangeres", explica. "Hi ha alguna cosa que no estem fent bé per les dues parts", és la conclusió de Maseras. El professor considera que la química espanyola no podrà tenir un Nobel a mitjà termini. "Es necessita un teixit d'excel·lència científica del qual no disposem. S'ha avançat molt les últimes dècades, però encara no hem arribat a aquest nivell".