Relat personal de la noia que va donar a llum sense saber que estava encinta

Al cap d'un any del xoc i de tres mesos de psicòloga, el fill és ara la vida de la valenciana Uly

01.07.2014 | 00:00
Uly i el petit Omar, que va néixer la revetlla de Sant Joan de fa un any
Uly i el petit Omar, que va néixer la revetlla de Sant Joan de fa un any

Va passat l'any passat a la platja de València, mentre se celebrava la revetlla de Sant Joan: Uly, una jove de 20 anys nascuda a Senegal però establerta a València des que en tenia cinc, va donar a llum un nen dins d'una ambulància de la Creu Roja sense saber fins al mateix moment del part que estava embarassada. L'endemà en van parlar tots els diaris. Ara, un any després, relata per primera vegada com va succeir aquell fet extraordinari que, si resulta difícil de creure per a un lector, més ho va ser per a aquesta estudiant de Periodisme de la Universitat de València, de 21 anys, a la qual la vida li va canviar de la nit al dia.
"Ens ajuntem amb els amics per anar a la platja i celebrar la nit de Sant Joan: entrepans, tovalloles, biquini, llenyaÉ", explica. Entre salt i salt a la foguera, un fort dolor abdominal la va assaltar gairebé de sobte. Uly va començar a trobar-se malament. Per la platja es va trobar amb la seva cosina Anna. Encara que reticent al principi, la seva cosina la va convèncer per anar a veure el metge del lloc de la Creu Roja. Aquí va acabar la vida que Uly creia controlada. Perquè en tombar-se a la llitera d'aquella ambulància, el metge ???-Jaime Zapata, el nom no l'oblida- li va tocar la panxa i el diàleg va ser com segueix: "estàs embarassada?", "no", "segur que no?", "no, no, no".
El doctor va cridar a un altre company i aquest va ser directe: "sí, tu estàs embarassada", li va dir. Uly i la seva cosina ho negaven sense parar. Però el metge li va anunciar: "sí, estàs embarassada. I, de fet, estàs de part". "Vaig quedar glaçada. Va ser de pel·lícula", recorda ara Uly. Ella assegura que no tenia gens de panxa. Que fins i tot aquesta època estava més prima de l'habitual per l'estrès dels exàmens. Segons diu, havia estat sagnant com si fos la regla durant els primers cinc mesos de l'embaràs. "L'hi vaig dir al metge i em va explicar que és una cosa molt rara, però que és possible que passi". A ella, pel que sembla, així li va succeir.
En aquella pel·lícula de Sant Joan amb Uly com a protagonista tot va ser vertiginós. Tant, que no hi va haver temps de traslladar-la a l'hospital. Era un part prematur (8 mesos). I, en menys de mitja hora, la jove va donar a llum un nen completament sa de 2,2 quilos, nascut cap a les onze de la nit del dia 23, mentre al voltant de l'ambulància milers de valencians es movien entre l'alcohol, el foc, les onades i l'evasió mental. La màgia acabava de transsubstanciar-se a escassos metres d'aquella bullícia. "Jo només vaig saber que estava embarassada durant mitja hora o menys. I després ja era mare. Va ser superfort!", exclama Uly, encara entre la incredulitat i la sorpresa.

Enllaços recomanats: Premis cinema