Joan Massagué pronostica que d´aquí a menys de 50 anys dominarem el càncer

02.07.2014 | 00:00
El científic Joan Massagué
El científic Joan Massagué

El científic Joan Massagué ha vaticinat que en menys de 50 anys el càncer serà dominat, com ho han estat les infeccions des que a mitjan segle XX es van descobrir els microorganismes que les causen i els antibiòtics per combatre-les. Així ho va afirmar el director del Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York, una de les principals autoritats mundials en la investigació del càncer, en la inauguració aquest dimarts dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).
Massagué demana a la societat que "s'autoeduqui" i entengui que s'està sortint "de l'obscurantisme, del regne de les opinions" per entrar en la fase del coneixement i de la ciència. I també en la fase, va dir, del "benefici i l'alegria" per al pacient, per als seus familiars i per al "país que desenvolupa la indústria, la riquesa i l'orgull nacional" que surt de la investigació sobre el càncer.
És el missatge amb què va tancar la seva conferència, que va començar recordant les trobades que el van reunir en aquesta mateixa universitat amb altres investigadors espanyols en la dècada dels vuitanta, quan es començava a parlar dels oncògens i la ciència encara "no sabia res".
Segons Massagué, la "gran revolució" en la lluita contra el càncer ha començat fa pocs anys, per mitjà, al seu torn, de la revolució de la genòmica. El "gran punt d'inflexió" va ser la seqüenciació del genoma humà, que ha obert la porta per comprendre el que passa en cada tumor i tractar-lo amb la teràpia adequada.
El científic català va fer un paral·lelisme entre les dues grans campanyes que van llançar els presidents Kennedy i Nixon amb una dècada de diferència, el primer per aconseguir que l'home trepitgés la Lluna i el segon, deu anys després, per guanyar la guerra al càncer. Llavors, el 1971, es va pensar que seria cosa d'una dècada, però ha passat mig segle des que es va llançar aquell repte públic i "encara hi som".
Va ser una dècada el que es va trigar a identificar els primers gens que podrien estar involucrats a generar les moltes malalties que avui se segueixen anomenant càncer, gens que trenquen les "regles d'urbanitat" que regeixen el comportament ordenat de les cèl·lules.
Després van aparèixer els primers fàrmacs per atacar les dianes que havien estat identificades i van començar a normalitzar-se els tractaments, encara que de forma "lentíssima", fins que va arribar la seqüenciació del genoma com a gran punt d'inflexió.
Per a Massagué, si el repte de vèncer el càncer és cinc o deu vegades més difícil que aconseguir portar l'home a la Lluna és perquè el càncer és el resultat de l'alteració d'un procés ple de "complexitats" i de "fragilitats", la constant regeneració cel·lular que fa que l'ésser humà sigui el que és. Avui el problema més important és la metàstasi, que causa el 90% de les morts per càncer. I, segons Massagué, el procés de la metàstasi es pot explicar, té molècules que es poden identificar i si es coneixen es poden desenvolupar fàrmacs.

Enllaços recomanats: Premis cinema