Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han confirmat que la teoria matemàtica formulada el 1952 pel matemàtic i filòsof britànic Alan Turing, pare de la computació i precursor de la informàtica moderna, explica la formació dels dits en l'embrió.
En una investigació del CRG que publica la revista Science, els científics han confirmat que les proteïnes BMP i WNT són efectivament les molècules que Turing va proposar com a responsables de crear els dits durant el desenvolupament embrionari.
L'estudi confirma la teoria d'Alan Turing, que va predir que les proteïnes interactuen en un procés d'autoorganització, produint un patró repetitiu d'expressió dels gens que determina quines cèl·lules es convertiran en dits de peus i mans. Això explica el perquè de la "polidactília", el desenvolupament de més dits en mans i peus, que afecta un de cada cinc-cents naixements.
Turing és reconegut mundialment per descobriments que van alterar científicament el segle XX. El 1936 va publicar un article que es va convertir en la base de la informàtica en crear el primer concepte d'un algoritme informàtic i també va jugar un paper crucial en la Segona Guerra Mundial perquè va dissenyar les màquines que van resoldre els codis secrets de l'Alemanya nazi.
La seva contribució a la biologia matemàtica va provocar el desenvolupament de tota una nova àrea d'investigació de les matemàtiques relacionada amb la creació de patrons en la naturalesa. Així, va descobrir un sistema de dues molècules que podien, almenys en teoria, crear patrons de taques o de ratlles si les molècules es difonien i interactuaven químicament d'una determinada manera.
