La vedet, actriu i cantant Carmen Forns Aznar, que va regnar al Paral·lel dels anys 50 i 60 amb el nom artístic de Carmen de Lirio i que va il·luminar amb la seva bellesa una de les èpoques més fosques de la història d'Espanya, va morir ahir als 90 anys. La seva bellesa enlluernadora li va obrir les portes del món de l'espectacle, on va ser una de les vedets més famoses del music hall barceloní, abans de saltar al cinema.

La mateixa artista no es reprimia a l'hora de reconèixer que era "molt bufona, molt" i que la seva bellesa "va causar sensació en l'època", segons recull el llibre de David Barba 100 españoles y el sexo.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha considerat que Carmen de Lirio "va donar força al gènere de les varietats i del Paral·lel barceloní i el va convertir en una referència de cultura popular", en uns anys "enormement buits d'altres referències culturals".

La seva filla, que com ella es diu Carme Forns, afirma que la seva mare "va aconseguir que la burgesia de la part alta de Barcelona baixés al Paral·lel", ja que fins aleshores "no anava als teatres de varietats perquè els considerava vulgars". "La meva mare era fina i elegant. Mai es va disfressar de cabaretera".

Carmen Forns Aznar va néixer a Saragossa el 1923, tot i que en el seu carnet d'identitat hi posava 1927 perquè "algú es va equivocar i ella no va voler arreglar-ho", segons la seva filla. Després de guanyar un concurs de bellesa, va debutar al Paral·lel el 1950, quan els teatres de varietats renaixien després de la guerra. Allà va haver d'enfrontar-se amb els censors, "uns obsessos" que mesuraven els escots amb una cinta mètrica, segons narra l'artista en les seves memòries del 2009.

Admirada pel seu atractiu i la seva picardia als escenaris, va actuar davant els més coneguts empresaris, actors, futbolistes i toreros de l'època, i fins i tot els artistes de Hollywood s'acostaven a presenciar les revistes que protagonitzava. "Nòvios, en vaig tenir a parells", recordava en el llibre de David Barba. "Sempre estava envoltada d'homes molt mascles i molt desitjats en l'època, com Ricardo Calvo o Màrius Cabré".

Va ser una de les vedets més famoses de la companyia de Joaquín Gasa, en la qual hi havia altres grans figures de l'espectacle, com Alady, Mary Santpere i Antonio Amaya, i a més de fer-ho al Paral·lel, va actuar en escenaris de tot Espanya i d'Amèrica del Sud. Va ser també parella artística de l'humorista Miguel Gila, amb qui va representar amb gran èxit un número còmic en què Gila deia acudits i ella cantava i ballava.

Del Paral·lel va saltar al teatre i al cinema, on va participar en més de 40 pel·lícules, com La vida alrededor, de Fernando Fernán Gómez, y Los Salvajes en Puente San Gil, d'Antoni Ribas. També va col·laborar en films de més prestigi, com La casa de las palomas (1971), de Claudio Guerín, i Clara es el precio (1974), de Vicen-te Aranda. Va tenir papers en La trastienda (1975), de Jorge Grau, protagonitzada per María José Cantudo, i Yo, el Vaquilla (1985), de José Antonio de la Loma.

Els últims anys va fer algunes aparicions esporàdiques en sèries de televisió com El cor de la ciutatLa huella del crimen, i una de les seves últimes aparicions en teatre va ser a Cantando y contando, a Versus Teatre, on parlava d'ella mateixa i recordava algun dels temes que cantava al Paral·lel.