Les imatges de la sonda Rosetta, una missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) que va assolir ahir amb èxit el seu màxim acostament al cometa que persegueix des de fa una dècada, "aportaran dades per a diverses generacions de científics", segons la investigadora Luisa Lara, del CSIC. "Tot ha transcorregut segons era previst", ha assegurat Lara, que és coinvestigadora, juntament amb Pedro Gutiérrez, i Rafael Rodrigo, de l'instrument Osiris de dues càmeres, incorporat a la nau.

La investigadora va afegir que estaven "desbordats" amb les dades rebudes fins ara en el marc d'aquesta missió, que ha recorregut per ara unes quaranta vegades la distància de la Terra al Sol

Les boles de gel brut que són els cometes, i que assoleixen òrbites molt llunyanes, contenen molècules orgàniques complexes, riques en carbó, hidrogen, oxigen i nitrogen, segons revelen estudis previs. No obstant això, persisteixen encara molts interrogants sobre la seva composició, i conèixer-la podria aportar informació sobre l'origen i formació del sistema solar, segons els científics.

La Rosetta i el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko viatjaran a partir d'ara junts a l'espai, previsiblement fins a final del 2015; cada dos o tres dies, els científics "han d'anar corregint" les lleugeres desviacions d'òrbita de la sonda respecte al cometa, i anar ajustant la seva velocitat a la dels cos celeste, que no és constant, ha afegit Lara.

A mitjan novembre, la sonda deixarà caure el seu mòdul Philae, que es fixarà a la superfície del cometa amb uns forats i arpons, per evitar sortir rebotat. "El camp gravitatori dels estels és estrany, no es coneix ni la seva massa ni densitat, i és complex de calcular", explica Lara. Les previsions de supervivència del mòdul ancorat al cometa s'estimen al voltant de quatre mesos com a màxim, amenaçat per la calor, quan el cometa es vagi acostant al Sol, i la pols que envolta l'astre afectarà l'electrònica de l'aparell.