La Chingada o Está Cabrón: de paraules malsonants a noms de pobles mexicans

Un estudi de toponímia es fa ressò d'un grapat de noms curiosos amb què s'han batejat poblacions de Mèxic, que perd l'ús de noms indígenes

10.08.2014 | 00:00

La Chingada o Está Cabrón no són només paraules malsonants a Mèxic, sinó també noms de localitats que estan registrades oficialment; els seus habitants conviuen freqüentment amb les burles de visitants i veïns.
Dulce María García viu a Salsipuedes. No és una advertència per als visitants, sinó el nom d'una tranquil·la comunitat d'uns 300 habitants, situada al municipi d'Acapulco de Juárez, a l'estat sud-occidental de Guerrero. "Des que es va fundar el poble, sempre ha tingut aquest nom. El perquè, el desconec", explicava a Efe via telefònica, i afegia que els veïns d'altres indrets es riuen d'aquest peculiar nom. Als ja esmentats n'hi ha d'altres com Chingadazo o Las Tetillas, que també formen part dels noms curiosos destacats per l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (Inegi) en un estudi de toponímia difós aquesta setmana.
Las Tetillas pertany al municipi de Peribán, a l'estat de Michoacán, i en realitat no arriba a ser un poble com a tal, segons van explicar a Efe fonts de l'esmentat municipi, sinó que és un ranxo. I és que l'Inegi compta com a unitat poblacional el "lloc ocupat amb una o més edificacions utilitzades com habitatges, les quals poden estar habitades o no", i "reconegudes per un nom donat per alguna disposició legal o el costum". Així, molts dels pobles existents a Mèxic reben els seus noms dels costums dels seus habitants, de les característiques del terreny o, per descomptat, de l'humor dels seus fundadors. Per exemple, hi ha diversos noms que contenen paraules en anglès com The Flower Game i Ranxo Little Joe, o de llocs exòtics com Nou Hawaii o Nova Grècia, un fenomen que, segons l'Inegi, es deu al retorn de la immigració.
Malgrat això, continuen predominant a Mèxic els noms prehispànics que fan referència a la descripció de les propietats i configuració del terreny, a les característiques climàtiques, de flora i de fauna. Malgrat això, destaca l'organisme, amb els anys ha minvat molt l'ús dels noms indígenes i, si continua aquesta tendència, "d'aquí a poc temps parlarem de la seva extinció".

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema