Galileu, l´alternativa europea al GPS americà, s´enlaira cap a la recta final

Els primers serveis començaran a oferir-se a final del 2015 i el desplegament acabarà el 2020

23.08.2014 | 08:34
Galileu és l´aposta europea per competir amb el GPS nord-americà i el Glonass rus, que inicia la seva fase de desplegament
Galileu és l´aposta europea per competir amb el GPS nord-americà i el Glonass rus, que inicia la seva fase de desplegament

Un coet Soyuz va portar ahir a l'espai els dos primers satèl·lits operatius del sistema de navegació Galileu, l'aposta europea per competir amb el GPS nord-americà i el Glonass rus, que inicia la seva fase de desplegament final després d'haver col·locat en orbita quatre dispositius de prova.
El llançament, ajornat 24 hores per les condicions meteorològiques, va tenir lloc finalment a les 12.27 GMT al Centre Espacial Europeu de Kourou, a la Guaiana Francesa, des d'on va partir la nau russa operada per Arianespace amb els satèl·lits Doresa i Milena.
Els aparells, de 750 quilos cadascun, trigaran gairebé quatre hores a arribar al seu destí, una òrbita situada a 23.222 quilòmetres d'altitud sobre la Terra, amb una inclinació de 56 graus respecte a l'Equador.

30 satèl·lits el 2020
Aquests dispositius se sumen a quatre ginys que l'Agència Espacial Europea (ESA) va llançar, per parelles, a final del 2011 i del 2012, com a preliminars d'una constel·lació que el 2020 tindrà un total de 30 satèl·lits disposats en tres òrbites.
Serà llavors -després d'anys de retards, desacords polítics i industrials i notables sobrecostos- quan s'espera que el sistema ideat el 1998 funcioni a ple rendiment, tot i que els primers serveis començaran a oferir-se a final del 2015.
Per a això, la Comissió Europea (CE) ha invertit uns 13.000 milions d'euros, encara que part d'aquest pressupost correspon al predecessor de Galileu, Egnoss, que va entrar en servei el 2009 i perfecciona l'exactitud del GPS.

Una cursa d'obstacles
Pel camí han hagut de superar les reserves, per exemple, del Regne Unit i Holanda, reticents a destinar diners públics al projecte europeu, que sí que va gaudir del ferm impuls de França i Alemanya.
En el pla industrial, les matrius del que avui són les empreses Thales Alena Space i Airbus dubtaven sobre la rendibilitat del programa, inicialment concebut com una associació publicoprivada i finalment finançat a través de les arques públiques.
Per la seva banda, Washington pressionava Brussel·les davant el temor que el senyal del Galileu pogués interferir en les aplicacions del seu GPS i intentava convèncer Europa que abandonés el projecte i es conformés amb el sistema de geolocalització nord-americà.
Superats aquests i altres esculls, el projecte es va rellançar el 2007, però, de sobte, Berlín va esgrimir raons financeres per votar en contra del seu desenvolupament.
Tres anys després, l'empresa alemanya OHB, en cooperació amb la britànica Surrey Technology, va guanyar els concursos per fabricar el gruix dels satèl·lits de la constel·lació.
No obstant això, en veure's superada per la complexitat de l'encàrrec i incórrer en nous retards, l'ESA va recórrer als gegants Thales Alena Space i EADS (ara Airbus) per rescatar la desvalguda empresa alemanya i, finalment, els primers satèl·lits de prova del Galileu van poder enfilar la rampa de llançament el 2011.

Una precisió d'un metre
Quan estigui a ple rendiment, el 2020, la tecnologia europea -de concepció civil, i no militar, com la nord-americana, que va néixer el 1978 i controla l'Exèrcit dels Estats Units- oferirà una precisió 10 cops més alta que la del GPS. El seu marge d'error és de quatre metres per als serveis gratuïts i de menys d'un metre per als clients de pagament.
Però abans, a final del 2015, el Galileu començarà a oferir els primers serveis, alhora que l'ESA seguirà nodrint el sistema a un ritme de set o vuit satèl·lits per any.
"Ara, la inversió en l'espai està aportant resultats concrets. Estic convençut que avancem en la direcció correcta", va declarar poc després del llançament el comissari europeu d'Indústria i Emprenedoria, Ferdinando Nelli Feroci.
Les aplicacions del Galileu podran emprar-se en l'administració del trànsit aeri, rodat, marítim i ferroviari, en la gestió de situacions d'emergència i salvament, en la logística, l'agricultura i la pesca o en el sector energètic, entre d'altres.
Segons les previsions de Brussel·les, Galileu tindrà un impacte econòmic de 90.000 milions d'euros en els pròxims 20 anys en un sistema productiu que ja basa entre el 6 i el 7% del seu producte interior brut (PIB) en sistemes de navegació.
A més, la nova constel·lació oferirà a la Unió Europea (UE) una eina autònoma per a la seva estratègia de política exterior i seguretat, ja que no dependrà del control militar nord-americà que opera el reeixit GPS ni dels projectes similars que preparen, almenys, la Xina i Rússia.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema