França dóna per perduts els dos primers satèl·lits de Galileu, en òrbita errònia

30.08.2014 | 00:00

Els dos primers satèl·lits operatius del sistema de navegació geoespacial europeu Galileu, situats en una òrbita errònia, no serviran per a la seva funció, segons el representant francès en el projecte i president del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) de França, Jean-Yves Le Gall.
Mentre l'Agència Espacial Europea (ESA) es mostra prudent sobre l'ús d'aquests dos aparells, posicionats divendres passat en una òrbita errònia i amb els quals es té contacte des de Terra, Le Gall va ser molt més taxatiu en indicar que no serviran per al sistema de navegació via satèl·lit amb el qual Europa vol fer la competència al GPS dels Estats Units. "No seran recuperables (per a la navegació) perquè la seva òrbita no és circular com hauria d'haver estat i per tant no estan en bona situació en un pla orbital. No podran, per tant, servir a la missió Galileu", ha indicat l'exastronauta a una entrevista que publica la revista Usine Nouvelle.
Le Gall va assenyalar que, no obstant això, Doresa i Milena, el nom dels dos satèl·lits, podran servir per "efectuar proves d'òrbita i validar el seu funcionament". El responsable del centre espacial francès va indicar que "les conseqüències" d'aquest error "seran limitades", encara que pot provocar un retard en els següents enviaments de satèl·lits de la constel·lació Galileu. Per a això, va assenyalar, cal que es coneguin el més aviat possible els motius de l'error, per poder continuar immediatament amb el programa de llançament, que en preveu un de nou al mes de desembre pròxim. Galileu preveu estar constituït per 24 satèl·lits, dels quals sis són de recanvi, va recordar Le Gall.
A l'espera de conèixer les primeres conclusions de la comissió d'investigació creada per analitzar aquest error, previstes per al pròxim dia 8, Le Gall, que durant anys va presidir el consorci de llançadores espacials Arianespace, responsable del fitxer, va emetre les seves primeres hipòtesis. "Els més probable és que la disfunció es produís en el quart pis del Soiuz, anomenat Fregat, que situa els satèl·lits en la seva òrbita definitiva després de dues impulsions consecutives. Per un motiu encara desconegut, el segon impuls no es va donar en la bona direcció", va indicar.

Enllaços recomanats: Premis cinema