La capacitat per suportar el dolor està en els gens, afirma el neuropsicòleg Francisco Rivero, tot explicant que la condició genètica és només una predisposició, de manera que la modulació depèn també de factors externs.

Francisco Rivero assenyala que hi ha determinades situacions personals que modulen com se sent el dolor, com poden ser l'atur o l'estrès, i també són importants la formació individual i la capacitat d'entendre com i per què es té el dolor, i fins i tot les expectativa de tenir un tractament per a la malaltia que l'ocasiona.

Precisa que cal diferenciar entre el dolor agut, que se sent de forma intensa i durant un curt període de temps, i el crònic, que tenen persones amb malalties com diabetis o fibromiàlgia.

També manifesta que de vegades es pensa que el dolor físic és una cosa i l'emocional altra però per a les estructures cerebrals que es posen en funcionament no hi ha tal diferència, i així per exemple una depressió, que té un origen psicològic, pot derivar també en dolor físic, ha recordat.

Entorn del dolor agut s'han fet molts estudis per saber com es veu des del cervell, però no s'han estudiat molt les xarxes cerebrals que estan implicades en el dolor crònic, ha reconegut.

Explicat que si bé la capacitat de suprimir el dolor (analgèsia congènita) és una molt rara, ja que afecta a una persones de cada milió, no és difícil trobar individus que són capaços de suportar-lo millor, i afegeix que s'han trobat gens que estan implicats en com aguantar el dolor, i que fins i tot el poden exacerbar.

Però el que hi hagi aquests gens només indica que es tracta d'una predisposició, ja que hi ha condicionants, com a situacions personals, que actuen de moduladors del dolor, i és important la formació personal per entendre per què fa mal, i tenir expectatives que el tractament funcionarà.