Acolorit, barat i accessible, el rickshaw és l'amo dels carrers de Dacca, en part culpable dels seus terribles embussos i suport per a centenars de milers de persones d'origen humil que busquen un difícil El Dorado a la capital de Bangla Desh. El seu respatller de capota plegable, pintat a mà amb dibuixos d'animals, paisatges o actors de cinema, i decorat amb ornaments de metall i tires reflectants converteix en icona a aquest tricicle de rústic seient per a passatgers i un segle d'història.

El rickshaw és omnipresent: compta amb un monument a Dacca, les rèpliques en miniatura són producte estrella a les botigues per a turistes; diverses empreses comercialitzen l'art del rickshaw per Internet, i les competicions per recaptar fons benèfics amb carreres de novells, especialment estrangers, són habituals.

Sumats junts, tots els vehicles motoritzats de la cada vegada més populosa Dacca, amb uns 16 milions d'habitants, no arriben en nombre als rickshaws, amb un parc estimat entre 0,8 i 1 milions d'unitats. Però ningú ho sap del cert, doncs l'administració municipal va deixar d'emetre llicències en els anys 80, així que a la capital de Bangla Desh amb prou feines 80.000 rickshaws estan autoritzats a circular sobre el paper, una dècima part dels que hi ha.

"No concedim nous permisos perquè no estem interessats en que hi hagi més vehicles a la ciutat, n'hi ha massa. Només renovem les llicències existents", explica a Efe un funcionari de la corporació governamental de Dacca Nord, Mumtazudín Ahmed.

Ahmed assegura que de vegades les forces de l'ordre porten a terme "operacions contra flotes il·legals de rickshaws", encara que admet que "Dacca és una ciutat molt poblada on la gent necessita aquests vehicles per desplaçar-se pels seus estrets carrerons".

"L'utilitzo perquè és fàcil per viatjar, no és molt car i és divertit", argumenta el jove Jehan Khan, mentre s'atapeeix al costat d'altres dues persones al seient.

La població recorre a ell per moure's i els conductors per sobreviure i donar suport a les seves famílies: no debades, uns tres milions de persones depenen directament dels escassos ingressos d'aquests ciclistes.

"Treballo cada dia sense descans, unes dotze hores per jornada. Fa quaranta anys que pedalo i és l'únic que puc fer per guanyar diners. Tot just m'arriba per omplir l'estómac", explica Mohammad Touraq, un ancià conductor.

"No és senzill, cansa molt, rebo cops (d'altres vehicles) cada dia i un parell de vegades per setmana he de fer alguna reparació", afegeix el conductor d'aquest transport.

Amb les seves carreres, Touraq arreplega entre tres i quatre dòlars al dia però ha de lliurar al voltant d'un terç d'aquesta quantitat al propietari del rickshaw.

"La majoria dels conductors són immigrants. La pobresa els empeny fora de les zones rurals. Encara que sigui poc, a la ciutat guanyen més diners. Molta gent té contactes familiars o d'amics per poder conduir un rickshaw", va explicar a Efe el cap del Departament de Sociologia de la Universitat de Dacca, Monirul Islam.

Segons Islam, la no concessió de noves llicències fa que circulin amb la mateixa matrícula fins a vint i trenta vehicles, flotes controlades per propietaris que comercien relacions amb les autoritats i forces de l'ordre per mantenir el negoci.

Els rickshaws dominen així el paisatge urbà i, tot i tenir restringida la circulació per les avingudes principals, s'acaben imposant com el mitjà més recurrent per desplaçar-se i el més segur durant els freqüents bloquejos de transport que solen acompanyar les crisis polítiques del país.

En el món dels rickshaws existeix la teoria que el primer d'aquests vehicles que va circular a Bangla Desh ho va fer probablement a la ciutat portuària de Chittagong (sud-est) a principis del segle XX i va ser importat de Myanmar, capital de Birmània.

Avui en dia la majoria són fabricats localment, molts d'ells en petits tallers en els quals el procés de muntatge i decoració dura al voltant de cinc dies i situa el preu final del producte en unes 21.000 takas (uns 270 dòlars).

També s'estila cada vegada més la versió elèctrica del vehicle. Al tricicle se li acobla un petit motor i una bateria recarregable que fan que el preu es doble però s'estalvien als reis dels carrers de Bangla Desh un esforç físic impagable.