Les onades de calor com la que experimenta una part d'Europa aquesta setmana són normals però inusuals, però, a causa dels efectes del canvi climàtic, la freqüència, la intensitat i l'abast d'aquests fenòmens extrems augmentarà a curt termini, de manera que el món ha de preparar-se per evitar estralls en la població.

Davant d'aquesta realitat, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han publicat avui de forma conjunta noves orientacions per poder fer front als riscos per a la salut que plantegen aquestes situacions.

"Les onades de calor són un fenomen natural perillós que cada vegada requereix més atenció", han manifestat el director de l'Oficina de predicció del clima i d'adaptació al canvi climàtic de l'OMM, Maxx Dilley, i la directora del departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS, Maria Neira. "No tenen el caràcter espectacular ni la violència sobtada d'altres perills, com els ciclons tropicals o les crescudes sobtades, però les seves repercussions poden ser severes", afegeixen.

Durant els darrers 50 anys les onades de calor s'han tornat cada vegada més freqüents. La seva durada, freqüència i intensitat probablement augmentarà en la majoria de les zones terrestres al llarg d'aquest segle, segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

En les últimes setmanes, tant l'Índia com el Pakistan s'han vist afectats per onades de calor que han ocasionat 700 víctimes mortals. No obstant això, aquest cas és paradigmàtic de la importància que té el context en què el fenomen ocorre. Les temperatures sofertes al subcontinent indi, si bé van ser extremes, no van ser les màximes ja observades.

El problema va ser que, per exemple, en ciutats com Karachi, normalment refrescades per la brisa marina, aquesta vegada aquest fenomen no es va donar, al contrari, va rebre ràfegues d'aire de l'interior que encara escalfaven més una urbs que és immensa i que estava immersa en ple mes del dejuni musulmà, el ramadà. Aquest fet va provocar que moltes persones seguissin el precepte de no beure aigua durant el dia, el que va contribuir a la seva deshidratació.

Actualment, Europa pateix una onada de calor per una combinació natural i normal de factors meteorològics, però el continent disposa de sistemes d'alerta perquè els governants i la població estiguin llestos. La majoria dels sistemes europeus van sorgir després de l'estiu boreal del 2003, quan una onada de calor va causar la mort de 70.000 persones.

El problema rau en el fet que la majoria de les nacions en desenvolupament no disposen d'aquests sistemes, i haurien de desenvolupar-los, perquè els informes de l'IPCC són nítids:

"El canvi climàtic no només porta canvis en la freqüència i durada de les onades de calor en regions on tradicionalment han passat, sinó també una alteració de la distribució geogràfica dels desastres". Aquest fet implica que podrien aparèixer en llocs on mai abans han passat.

La calor excessiva pot causar des deshidratació, insolació i mareig momentani fins a accidents cardiovasculars i trombosi.

Davant d'aquesta realitat, s'han de crear sistemes adaptats al lloc i que siguin, sobretot, eficaços, és a dir, que siguin comprensibles.

Els més important és saber quan s'ha de posar en marxa. A Espanya es considera que hi ha una onada de calor quan la temperatura en alguns llocs del país supera els 41ºC de màxima i els 25ºC de mínima, mentre que a la Gran Bretanya és de 28ºC i 15ºC respectivament.

Així mateix, si bé tota la població ha d'estar informada, cal tenir especial cura a prestar assistència als més vulnerables: els nens, la gent gran i els malalts.

Els menors, sobretot, perquè no són conscients de les seves necessitats ni del canvi del seu estat, i els ancians perquè tenen una resposta termoreguladora reduïda (suor, flux sanguini i funcions cardiovasculars), problemes renals habituals, i són més susceptibles a les alteracions que experimenten els medicaments ingerits. Sobretot, les onades de calor exacerben qualsevol malaltia preexistent.

Finalment, l'informe reitera les consignes de sentit comú per evitar una insolació: estar a l'ombra, beure molta aigua, dutxar-se amb més assiduïtat i no aïllar-se.