Les xarxes socials comencen a constituir gegantines bases de dades que serveixen de "lents" per conèixer millor la naturalesa humana, així com els comportaments i les connexions de les diferents societats. "Twitter és una plataforma global que malgrat funcionar a tot el món no s'usa de la mateixa manera: hi ha diferents patrons de tuit. Així que és una lent molt interessant, una finestra a través de la qual estudiar com varien les diferents cultures". Així ho explica el director del Laboratori de Màquines Socials del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) i responsable científic de dades de Twitter, Deb Roy.

Aquest expert es dedica a tractar d'entendre de què parlen les dades, en aquest cas els milions de converses que tenen lloc diàriament a Twitter, i quin és l'impacte d'aquest tipus de xarxes tecnològiques en la vida real.

Utilitzem de la mateixa manera i amb els mateixos fins una xarxa social que és universal? El nostre comportament en xarxes socials és reflex del nostre caràcter real? Les xarxes socials serveixen per conèixer millor la naturalesa humana? O, quin impacte tenen aquest tipus d'eines de connexió? Són algunes de les preguntes que Roy i el seu equip es formulen.

L'anàlisi i utilització de les dades personals per part de les companyies tecnològiques, en la majoria dels casos amb finalitats econòmiques, ha generat desconfiança entre els usuaris. L'escàndol d'espionatge de la NSA o les investigacions a Facebook i Google per assumptes de privacitat i protecció de dades no han fet sinó augmentar aquesta percepció pessimista. A Twitter la majoria dels tuits són públics i aquesta naturalesa oberta ha impulsat que la companyia vulgui "compartir les seves dades amb el món", amb aquells que desitgin analitzar-les.

Amb aquesta filosofia, va posar en marxa Data Grants, un programa per donar a investigadors accés a l'historial de dades públic de forma gratuïta. També va invertir 10 milions de dòlars a cinc anys en la creació del Laboratori de Màquines Socials del MIT, on Roy i el seu equip busquen una anàlisi amb enfocament científic i social d'aquesta gran quantitat de dades.

"Amb els enormes conjunts de dades ha sorgit una nova ciència social que ens permet comprendre patrons del comportament humà", ha dit. L'anàlisi de la conducta i les relacions humanes sempre ha existit, ha matisat, però ara es pot tenir una visió més completa, més global, gràcies a aquest registre imponent d'informació.

Roy ho compara amb la genètica, que ha saltat d'analitzar un únic genoma a disposar d'un nombre molt elevat de seqüenciacions de gens que permeten dibuixar un panorama més ampli, o amb la neurociència, que ha passat d'analitzar la sinapsi individual a estudiar totes les connexions del cervell. "La possibilitat d'aquestes anàlisis de grans quantitats de dades és nova en la història i ho està canviant tot", ha subratllat.

El laboratori porta a terme tres investigacions: sobre l'impacte de les interaccions entre Twitter i el periodisme, sobre l'ús de la xarxa de microblogging com una via d'organització social i política, i sobre com pot contribuir aquesta tecnologia a l'aprenentatge social. Ara bé, Roy ha incidit que els investigadors han de tenir en compte que el comportament que es mostra a Twitter difereix del real: "Twitter forma part de la vida real, no és que li sigui artificial o aliè, però és incomplet".

I què ha après Deb Roy de la naturalesa humana des que està al capdavant de l'analítica de dades a Twitter? "Que les persones volen estar connectades. Tots tenim aquest desig, però la gent està trobant noves maneres de canalitzar aquest desig gràcies a aquestes noves tecnologies. Són moltíssimes les coses que podrem aprendre gràcies a Twitter".