1 d'agost del 1980. Milers d'espanyols ultimen les maletes per anar-se'n de vacances d'estiu. Probablement van engegar la ràdio per escoltar les notícies del dia i van esmorzar amb una que va commocionar el país: els marquesos d'Urquijo havien estat cosits a trets.
El dormitori de la luxosa residència que María Lourdes Urquijo i Manuel de la Sierra compartien a Somosaguas, a Madrid, va ser l'escenari d'un crim que 35 anys després manté oberta la principal incògnita: Rafael Escobedo, gendre dels marquesos, va cometre tot sol l'assassinat o hi van participar altres persones?
Una pregunta que va deixar en l'aire la sentència de l'Audiència de Madrid sobre aquest cas. No es pot dir que els jutges fossin gaire contundents, perquè la sentència va afirmar: Escobedo va cometre el crim "sol o en companyia d'altres". I fins ara.
Però a un cas així, tan mediàtic -no en va el marquès era posseïdor d'una de les fortunes més grans d'Espanya-, no li van faltar els ingredients que van fer mantenir en suspens l'atenció i l'interès dels espanyols durant molt temps.
Al marquès li havien disparat al seu llit un tret al clatell. La seva esposa jeia al dormitori amb un tret a la boca i un altre al coll.
Vuit mesos després el gendre dels marquesos i marit de Miryam de la Sierra, Rafael Escobedo, Rafi, va ser detingut després de trobar-se en una propietat del seu pare i consogre de les víctimes uns casquets de pistola similars als usats en el doble assassinat.
Gairebé tres anys després de la mort, Rafi va ser condemnat a 53 anys de presó com a autor del doble assassinat. Una pena que no va complir perquè just cinc anys després de la condemna (el 27 de juliol del 1988) es va suïcidar a la presó del Dueso (Cantàbria).
La seva detenció també va causar un important enrenou. Es tractava d'un jove atractiu, d'una família benestant d'advocats, amb estudis de Dret.
Però per als psiquiatres que van intervenir en el procés, Rafi era un home immadur, amb afany de notorietat i tendent a establir relacions de dependència. Algun va arribar a afirmar que podria ser la persona idònia per signar la seva culpabilitat sota pressions externes, però en cap cas de cometre un assassinat.
La condemna de l'Audiència va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 1984. Més tard, es va obrir un segon sumari després d'unes declaracions de Mauricio López-Roberts, amic de Rafi, que van conduir a la seva detenció i a la de Javier Anastasio de Espona, ambdós processats després com a presumptes encobridor i coautor, respectivament.
El primer va quedar en llibertat provisional sota fiança de mig milió de pessetes, i Anastasio va estar a la presó de Carabanchel des del 17 d'octubre del 1983 fins al març del 87, quan va sortir en llibertat provisional, i a final d'aquell any va fugir d'Espanya.
Proves que desapareixen
No li va faltar cap detall al cas, inclosos els "canvis de lloc" d'algunes proves aportades al sumari per la policia, com els casquets trobats a l'escena del crim, la desaparició dels quals va ser objecte d'un sumari al jutjat d'instrucció 17 de Madrid, sense que s'arribés a trobar els responsables.
Van desaparèixer les bales extretes als cadàvers, que també van ser aportades per la Policia com a proves de convicció per esbrinar l'arma homicida.
L'arma, una pistola marca Star, model F, calibre 22, número de fabricació 219.444 i que figurava inscrita a nom de Miguel Escobedo Gómez-Martín, consogre dels Urquijo i soci de la Federació Nacional de Tir Olímpic, va ser trobada més tard.
La pistola i alguns casquets de la mateixa marca i característiques que la utilitzada en el crim, a més d'un bufador, van ser recuperats per la policia en una finca propietat de Miguel Escobedo a Montalvillas d'Huete (Conca).
I per si fos poc, els investigadors es van estranyar perquè els cadàvers van ser rentats abans de ser examinats pels metges forenses, José Antonio García Andrade i Raimundo Durán, que van denunciar la transcendència del fet.
Fins els fills dels marquesos -Juan i Myriam- van arribar a ser sospitosos, però tot va quedar en això, en una sospita.
Un doble crim que, sens dubte, donava per a una pel·lícula. La que es va fer per a la sèrie La huella del crimen, de TVE, també ha passat pels tribunals. Trenta-cinc anys després, la incògnita es manté per als que encara recorden el truculent succés: qui eren els altres?
