Una glacera alpina a 2.700 metres d'altura no és l'entorn desèrtic que habitualment s'associa amb Mart, però és on s'han trobat "les condicions ideals" per entrenar una missió simulada al planeta vermell.

És la primera vegada que es recrea una missió a Mart en una glacera, expliquen fonts del Fòrum Austríac de l'Espai, que va organitzar la missió i que té una dilatada experiència en aquests exercicis, com els desenvolupats abans en una zona del Sàhara (Marroc), a Río Tinto (Espanya) o al desert de Moab (EUA).

La majoria d'aquestes simulacions es desenvolupen en ambients desèrtics, però des de fa un temps se sap que a Mart hi ha glaceres fora dels pols.

La glacera alpina de Kaunertal, a Àustria, on s'ha fet la recreació, ofereix aspectes comparables a les masses de gel marcianes: en els dos casos, les glaceres estan cobertes per una capa de roca i pols.

El donostiarra Íñigo Muñoz Elorza, de 36 anys, és un dels sis "astronautes" seleccionats per a aquesta simulació, que es va cloure ahir després de dues setmanes, i en què han participat un centenar d'investigadors, tècnics i científics de 19 països.

Muñoz Elorza, que ha estudiat empresarials a Karlsruhe (Alemanya) i enginyeria aeronàutica a Madrid, i treballa al Centre Aeroespacial Alemany, parla amb entusiasme sobre l'experiència i els seus somnis des que era un nen de ser astronauta.

En els seus "passejos espacials" per la glacera, tant ell com els seus cinc companys anaven embotits en un vestit espacial de 45 quilos, equivalent a uns 135 quilos a Mart, que triguen unes dues hores a posar-se. S'han hagut de moure també amb un "exosquelet" que recrea les condicions de pressurització que tindrien a Mart i que dificulten els seus moviments en un entorn molt escarpat.

En aquest ambient, els sis "astronautes" s'han hagut d'adaptar a rutines de treball i comunicació en situacions molt difícils, i dur a terme experiments de diferents camps, com robòtica, astrobiologia o medicina.

Un dels reptes més grans ha estat treballar amb un flux de comunicació molt lent, ja que els missatges trigarien a arribar uns 10 minuts des de la Terra a causa dels 200 milions de quilòmetres de distància. "El temps mitjà d'un missatge a arribar a Mart des de la Terra serien deu minuts, més els altres deu minuts de la resposta. Vint minuts de retard", explica Muñoz Elorza. Aquest temps fa que l'astronauta hagi d'actuar de forma més autònoma fins a rebre les instruccions. "El que volem és avaluar bé quin és el nivell d'autonomia necessari, sense que es perdi el control de la situació per part de gent més experta en els experiments i les proves que estarien a la Terra", afegeix.

A més, s'han desenvolupat diversos experiments, com una nova dutxa de vapor, que gasta una mínima quantitat d'aigua -els astronautes de l'Estació Espacial Internacional usen tovalloletes humides-, una tecnologia que l'enginyer basc considera que pot usar-se "en ambients extrems, en situacions d'emergència o en països en desenvolupament sense gaire accés a l'aigua".

Un altre experiment dut a terme als Alps austríacs va consistir a oferir solucions dentals als astronautes que sentin dolors sobtats a l'espai. "En cas que tinguis un problema, com perdre una corona, el dolor et deixa fora de joc i no és el millor en una situació crítica com és una missió", destaca. Gràcies a un escàner dental portàtil, es pot enviar la informació sobre la peça necessària al centre del control terrestre, des d'on es remetrien les dades per crear una peça dental a una impressora en 3D. Aquesta tecnologia, que es podria fer servir en el futur també en zones remotes del planeta, és una mostra dels grans retorns que genera la investigació espacial, subratlla Muñoz Elorza.

També s'han desenvolupat experiments per rastrejar la vida en entorns extrems, i un grup de psicòlegs ha avaluat la marxa de la missió i la gestió de les situacions per part dels participants.

Per a Muñoz Elorza, ha estat una satisfacció generar una base de coneixements que podrà utilitzar-se en una missió real i contribuir d'aquesta manera a "l'expansió que tindrem més enllà del nostre planeta". En qualsevol cas, encara manquen de 20 o 30 anys per a una missió a Mart. "M'agradaria veure-ho, almenys", confia.