"Els Madelman ho poden tot", prometien fa mig segle els anuncis d'uns ninots de 17 centímetres a punt per emprendre qualsevol aventura. Trenta anys després de la seva desaparició, ja convertits en objectes de culte per col·leccionistes, el biscaí Jon Díez de Ulzurrun ha publicat una guia "definitiva" sobre aquestes joguines.

Díez de Ulzurrun (Galdakao, 1976), informàtic de professió, ha invertit vuit anys a tirar endavant el projecte El Diario de los Madelmanes, una enciclopèdia artesanal sobre tot el que es pugui saber sobre aquestes figures d'acció, produïdes per Indústries Plàstiques Madel entre 1968 i 1983.

El Diario serveix com a atles d'informació rematat amb més de 2.000 fotografies en color, dades i curiositats que analitzen amb tot detall els cèlebres ninots.

"Acabar aquest llibre ha suposat tot un treball de recerca, però els col·leccionistes de sempre teníem moltes ganes de tenir una enciclopèdia així", explica Díez de Ulzurrun en una entrevista amb Efe.

Mentre mira el fruit del seu treball repassa les seccions que componen aquest diari: "he inclòs una descripció de tota la col·lecció, tant si el ninot pot trobar-se en la seva caixa original com la dificultat de trobar-amb tots els complements".

A més, el llibre valora en profunditat "l'expansió" que l'empresa Madel va emprendre en el seu dècada daurada: "els models que es van fer tant a Europa com a Mèxic eren una mica diferents dels d'aquí, però no van tenir gaire èxit", es lamenta el col·leccionista.

D'altra banda, un annex de l'enorme atles detalla tot el procés de fabricació de les figures i inclou un plànol aproximat de la factoria on es produïen: "vaig contactar amb un antic treballador de la fàbrica i la va dibuixar en un tovalló, que aquí es reprodueix", matisa.

Díez de Ulzurrun n'ha fet fins ara un tiratge de 300 exemplars, pels quals assegura que "ja hi ha cent persones interessades". Explica que les llibreries genèriques no s'interessarien per un producte "per a col·leccionistes" que planeja posar a la venda per 75 euros, pel que espera que botigues de còmic especialitzades sí que vulguin El Diaro a les prestatgeries.

Per a la realització d'aquest volum de 450 pàgines, Díez de Ulzurrun agraeix haver tingut "la supervisió de molts experts del món del col·leccionisme".

L'autor adverteix que "són ja quinze anys col·leccionant en aquest nivell". Encara que al començament només "volia alguns models que de petit sempre em van faltar", Díez de Ulzurrun va arribar a sumar "gairebé 200 ninots diferents".

No obstant això, garanteix que mai li ha pogut l'avarícia: "prefereixo que dos col·leccionistes tinguin un bonic assortiment que un de sol el tingui dues vegades", assegura.

Quan se li pregunta sobre la disponibilitat de la seva col·lecció, Díez de Ulzurrun s'estarrufa: "els primers ninots que vaig tenir quan era petit són molt especials, no em vull desprendre d'ells".

El col·leccionista es desfà en elogis cap al seu Madelman favorit: "rl bus, que no el submarinista, perquè és espectacular". Aquest model en concret, que Díez de Ulzurrun conserva en perfecte estat amb tots els seus complements i detalls, està equipat amb un escafandre: "és una obra d'enginyera fabulosa, perquè funciona realment; sempre m'ha cridat molt l'atenció".

"Madelman -explica- està basat en els GI Joe nord-americans, que aquí vam conèixer com Geyperman, i va passar durant quinze anys per dos formats diferents: els primers models no tenien ni tan sols peus i se'ls pintaven els ulls a mà, mentre que la segona generació tenia els cabells de goma i s'adverteix que està més treballada".

L'autor d'El Diario de los Madelmanes promet que un model de Madelman "rar", com l'arquer vermell (un succedani de Robin Hood) de la "primera generació", pot superar a Internet "original i amb complements" els 200 euros, mentre que el lot complet d'un campament indi "al qual no falti cap detall" caldria esperar que superés dels 9.000 euros.

Els Madelman són vistos avui com a objectes de col·lecció i de culte, però Díez de Ulzurrun assegura que "quan van començar van ser una aposta arriscada perquè llavors no estava ben vist que els nens juguessin amb ninots".

Díez de Ulzurrun fa referència als intents estèrils de reflotar els Madelman, al començament del segle XXI, amb un format molt diferent de l'original: "encara que la qualitat de les figures és molt bona, els nens d'avui dia necessiten associar el ninot a un producte audiovisual com els que crea Disney, però no inventen històries per ells mateixos, com sí que fèiem nosaltres "