La Fundació Zoo de Barcelona ha finançat una investigació que està desenvolupant un projecte científic que mesura de forma objectiva el grau de benestar, individual i grupal, físic i psíquic, dels goril·les de costa en captivitat, projecte que ja està donant els seus primers resultats.
L'etòleg Carles Riba, director de l'estudi, puntualitza que el nivell de benestar dels goril·les no pot ser mesurat amb els paràmetres dels que viuen en llibertat, ja que els animals estudiats ja han nascut en captivitat i viuen acostumats a no tenir predadors, ni caçadors furtius, ni han de buscar menjar, i tenen un veterinari cuidant la seva salut. Conèixer l'estat en què es troben els goril·les ajuda els cuidadors a fer a manejar-los i mantenir-los millor.
Malgrat la clara dominància del mascle goril·la adult, l'"esquena platejada", "hem de trencar la imatge mediàtica de King-Kong d'un mascle violent, perquè no ho sol ser, encara que defensa el seu grup i la seva àrea d'activitat", ha indicat Riba. Els goril·les, diu, són animals molt familiars i tranquils, malgrat el seu imponent aspecte.
L'etòleg ha assenyalat que les agressions dins d'un grup de goril·les "no s'han d'interpretar negativament si són esporàdiques i serveixen per a l'estabilitat grupal, perquè, de fet, també es produeixen en els grups en llibertat".
Entre els primers resultats de l'estudi, els experts han comprovat que la presència de públic que els observa "és un factor més a l'hora d'entendre la variació d'activitat i la dinàmica social dels goril·les als zoos".
Encara que l'estudi sobre l'efecte dels visitants sobre els animals encara és preliminar, Riba ha avançat que "hem documentat que algunes vegades, en contradicció amb la hipòtesi més acceptada, les dades suggereixen un increment de l'activitat social dels goril·les en funció de la proximitat del públic, particularment a prop dels vidres". No obstant això, l'estudi també ha comprovat que les conductes maternofilials "s'inhibeixen considerablement quan hi ha molts espectadors".
Mesurar una hormona
Riba ha explicat que el model científic es basa a mesurar el nivell de cortisol, una hormona que es produeix a la glàndula suprarenal per situacions d'estrès, excitació o de plaer, i a veure quina relació té amb les corresponents mesures de les conductes i les vocalitzacions que fan els goril·les.
Per fer l'estudi, els experts han recollit aquesta hormona als excrements de 32 goril·les que viuen al Bioparc de València (7 exemplars), al zoo d'Appenheul (Holanda) (14 exemplars) i al zoo de Barcelona (12 goril·les).
Després han comparat els nivells de cortisol amb les conductes dels goril·les en les 24 o 48 hores anteriors, i han comprovat si han tingut conflictes o han emès vocalitzacions, dins dels seus recintes; i amb la deducció de si el cortisol el van desprendre per situacions d'estrès, d'excitació o per altres motius. Aquests nivells es comparen amb els que es troben habitualment a les mostres fecals sense que hagin sorgit situacions anòmales o d'estrès, a fi d'establir un indicador de benestar.
Segons la investigació, un nivell alt de cortisol no és "intrínsecament perjudicial", ja que aquesta hormona també la segreguen en situacions com el seguici, la còpula o la caça. "Així, un valor alt de cortisol tant ens pot informar sobre l'estrès sofert per l'animal marginat o agredit, cosa que implicaria dèficit de benestar, com sobre una activitat sexual normal o comportaments agonístics de regulació grupal que no tindria cap sentit intentar eliminar", segons Riba. I a l'inrevés, "perquè un valor baix no és indiscutiblement bo, ja que pot revelar falta d'estimulació, inactivitat, passivitat o fins i tot apatia a causa de la falta de resposta de les suprarenals per estrès crònic", ha assenyalat l'investigador.
