Mandataris de tot el món es reuneixen a finals d'any a París per arribar a un acord global de lluita contra el canvi climàtic amb un objectiu: que la temperatura del planeta no augmenti més de dos graus a finals de segle respecte a l'era preindustrial (abans de 1880).

Entendre les claus de la meta planetària més famosa i desitjada en termes mediambientals requereix respondre diverses preguntes, començant amb el motiu pel qual és negatiu que augmenti la temperatura, especialment en zones molt fredes del planeta on, a priori, podria ser ben rebut.

El prestigiós físic britànic i professor de l'Institut nord-americà de Santa Fe Geoffrey West ofereix a Efe una explicació molt senzilla: "Tot al planeta funciona per reaccions químiques. Les reaccions químiques depenen de la temperatura, de manera que, en alterar la temperatura, canvies les reaccions químiques i, amb això, l'equilibri del planeta". "Trencar l'equilibri ens portaria al desastre", afegeix.

Un estudi dels investigadors de l'Institut Postdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic Carlo i Julia Jaeger determina que el primer que va xifrar en dos graus aquesta "trencament" en l'equilibri planetari va ser el professor de Yale William Nordhaus.

En dos articles publicats en els 70 Norhabus va declarar que per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic la temperatura no s'ha d'incrementar més de dos graus, dada subscrita després pels científics més rellevants i que es va assumir oficialment com a objectiu de les negociacions climàtiques internacionals en la Cimera del Clima de Cancún, el 2010.

"La xifra no és màgica, és una magnitud considerable si tenim en compte que la temperatura mitjana del planeta és de 15 graus", explica a Efe el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) i vicepresident del grup de treball II del Panell Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, José Manuel Moreno.

En el marc d'"un canvi i risc conseqüent", els científics han fet una valoració que és el "possible i desitjable" i han determinat per consens que dos graus és el que es pot assumir "sense que les conseqüències siguin insuportables", subratlla Moreno.

"Aquesta xifra és simplement el nivell que es considera que no serà d'una magnitud suficient com per comprometre la nostra existència i la dels organismes que ens envolten més enllà del que és acceptat per tots", afegeix.

I és que un món amb dos graus més patirà una enorme quantitat d'impactes, "però encara serien manejables i gestionables amb accions d'adaptació", indica a Efe el prestigiós científic nord-americà aspirant a presidir l'IPCC, Christopher Field.

Els climatòlegs coincideixen que amb dos graus més encara és possible "estabilitzar" el planeta, tot i que també estan d'acord que aquest límit no evitarà que petites illes es tornin inhabitables per la pujada del nivell del mar, que els esdeveniments climàtics extrems siguin més freqüents i intensos o que hi hagi desplaçaments massius, especialment en zones costaneres.

L'últim informe de l'IPCC sosté que ja ens hem escalfat 0.85 graus per sobre de l'era preindustrial, i un altre estudi publicat pel Banc Mundial a 2014 va apuntar que el CO2 ja emès farà pujar aquesta xifra fins als 1,5 graus.

Ningú no dubta que mantenir el planeta en no més de dos graus requerirà un gran compromís de totes les nacions per aconseguir una descarbonització profunda, que requerirà que les emissions mundials es redueixin entre un 40 i un 70% a meitat de segle i que siguin nul·les a la fi, segons l'IPCC.

L'esforç requerit és majúscul, ja que amb el ritme actual superaríem els dos graus en 2050 i "l'escalfament podria excedir els quatre graus" el 2100, indica Moreno.

Perquè tots entenguin per què no podem superar aquest límit, la científica atmosfèrica de la Universitat Tecnològica de Texas Katharine Hayhoe fa un paral·lelisme amb el tabac: "Quants cigarrets causen un càncer? Ningú no en sap el nombre, però sí que com més es fuma més gran és el risc. Superar els dos graus és entrar en un territori altament arriscat".